Amics de les Arts vol que se li digui "Passatge del Gremi d'Artistes"

Quan l'aprovació del Pla de Millora Urbana, Amics de les Arts ja va demanar, amb presentació d'instància a l'Ajuntament, que el nou vial s'anomenés Passatge del Gremi d'Artistes, en record d'aquesta entitat que, el 9 d'octubre de 1914, Joaquim Vancells, Pere Viver, Frederic Trullàs, Josep Armengol Ballber, Martí Alegre, Vicenç Vellsolà i d'altres van fundar al segon pis del número 25 del carrer de Sant Pere. "Llavors, l'Ajuntament va respondre que 'ja ho veuríem'. Ara que el projecte sembla que serà una realitat, tornarem a demanar-ho", afirma a aquest diari Maria Miralda, presidenta d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals. "I ens agradaria que, al rètol, constès que el Gremi d'Artistes va ser l'entitat predecessora d'Amics de les Arts." Els artistes que fundaren el Gremi, que es va dissoldre el 1918, van ser en bona part els mateixos que, deu anys més tard, van crear Amics de les Arts. "La diferència és que el Gremi era una entitat professional (es preocupava pel que cobraven els artistes) mentre que Amics de les Arts ja va nèixer com una entitat cultural, oberta tant a professionals com a aficionats o només 'amics" assenyala Jordi F.Fernández, del grup literari". Al llibre "L'ambient cultural a Terrassa 1877-1977", Paulina Pi de la Serra explica Rafael Benet i Josep Armengol van dissenyar la decoració de la casa, que executà Joan Duch, i inclou una fotografia d'una reunió del Gremi de 1915, en què s'hi veuen unes pintures murals. Això ha alimentat la llegenda que a la casa de Ca n'Amat hi resten pintures o elements del Gremi d'Artistes. "Però després, l'edifici va acollir l'escola Fuster i va tenir molts usos. Qualsevol mural que pogués haver-s'hi pintat fa més de cent anys segur que va ser destruït", pensa Fernández. Baltasar Ragón, en el seu llibre "Terrassa en el segle XX", explica que la casa va ser escenari d'un moment destacat dels fets del 22 de Juliol de 1872, quan una partida carlina va voler assaltar l'Ajuntament de Terrassa. Els carlins ja fugien, carrer de Sant Pere amunt, i "un terrassenc nomenat Masdeu, des d'una finestra del carrer de la Palla engegà un tret i en ferí un que anà a caure sota la reixa de ca l'Amat, aquest ferit fou traslladat a l'hospital, on morí poques hores després." Rafael Aróztegui, que ha escrit sobre la història de la casa abans del segle XX, pel seu blog, també recorda que" tres anys més tard, el 3 de novembre del 1875, amb motiu de la visita del general Arsenio Martínez Campos a la vila de Terrassa, s'estatjà a la casa Amat del carrer Sant Pere i allà va rebre la visita de les autoritats, fabricants, personal militar de la Vila i també fou obsequiat amb un esmorzar". I que a la casa "hi feu llargues estades el pintor Ramon Martí Alsina, deixant plasmat el seu art en diversos retrats de la família". Ramon Martí Alsina (La Ribera, 1826 - Barcelona, 1894) és la figura més important del realisme artístic a Catalunya. Va influir en artistes posteriors com Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Joaquim Vayreda.