"La preocupació ara és com anirà la recuperació, quan estarem bé"

"Els últims dies que vaig treballar a la residència van ser molt durs. Hi havia molts companys de baixa, es doblaven torns i teníem la sensació que no donàvem l'abast. La situació era complicada". El 5 d'abril es va notar amb febre i la seqüència va ser com la dels milers de malalts que s'han contagiat de la Covid-19. Com que treballava a un espai de risc li van fer la PCR i l'endemà va tenir el resultat.

Entre el 7 i el 8 va sumar al maldecap, rampes i calfreds. "Vam trucar al 061 i quan els hi vaig explicar els símptomes i que havia donat positiu a la PCR em van dir que anés al CAP Rambla. Allà em van fer una radiografia i em van enviar directe a Urgències, vaig sopar allà i immediatament em van pujar a la planta 10".

Va estar ingressat dues setmanes, fins al dia 22: "Aquell dia tancaven la planta i, si no hagués sortit, m'haurien traslladat de planta". L'estança a l'Hospital va ser entre el malestar la incertesa i la preocupació per la família. "Podia parlar amb la meva dona per telèfon i amb el meu fill". La Montse, la seva esposa, es posava a l'entrada de l'Hospital de Mútua, al costat de la xurreria "jo m'acostava a la finestra i ens veiem mentre parlàvem per telèfon. Almenys teníem contacte visual".

I també li preocupava la medicació; "jo no qüestionava el que em donaven, però ho preguntava tot, perquè he de vigilar molt; només tinc un ronyó, l'altre me'l van extirpar i el que em queda l'he de cuidar molt". El seu problema es que no acabava d'oxigenar. "Després em van dir que la pneumònia era greu, però jo no em trobava tan malament. Després em van dir que vaig estar a punt un parell de vegades d'anar a l'UCI, però no m'ho van dir, perquè no em volien preocupar. He d'agrair l'atenció que vaig rebre a l'hospital. No només va ser eficient, sinó que a més va ser molt càlida, molt humana".

Es va sotmetre a moltes proves. Plaques cada tres dies i ecografies: "buscaven coàguls, perquè segons diuen hi ha a quin se li complica la malaltia amb trombosis. Suposo que ells metges, a la vegada que atenien els malalts investigaven per conèixer la malaltia. Jo només estava cansat i havia d'estar amb la mascareta d'oxigen".

I ara continua de baixa laboral i se sent cansat: "La recuperació és molt lenta. Moc una cadira per seure i és com si fes una marató. Jo dic que estic cansat, però és per explicar una sensació. En realitat em sento com si em xuclessin l'energia, estic buit". Mentrestant, li continuen fent proves serològiques, radiografies toràciques, controls cognitius i analítiques diverses. "L'altre dia em vaig espantar, em va sortir com una granissada a la cara i al pit i em van receptar antihistamínics. Sembla que tot és de la malaltia, però clar, qualsevol cosa significa un ensurt i augmentar la preocupació".

I continua la incertesa. "És que no sabem com anirà la recuperació, si tindrem seqüeles o no, si podré treballar aviat. La meva feina implica esforç i després està la qüestió dels anticossos. Jo treballo cuidant gent gran. No sé".