El jazz egarenc perd Josep Puigbò, pianista i impulsor

El jazz egarenc està de dol. La tarda del 11 de juliol, el músic, pianista i arranjador terrassenc Josep Puigbò i Cardellach ens deixava a l'edat de 76 anys. Membre fundador del Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals, va protagonitzar prop de 200 concerts amb diferents formacions i a diversos escenaris de la ciutat, des de 1963 fins a 2014. Entre altres, als Amics de les Arts, on el 1963 se'l podria escoltar al piano amb la banda The Blue Angels, i especialment a la Jazz Cava, on protagonitzaria el concert inaugural de la mítica sala, el 17 de març de 1971, liderant el seu propi quintet. Les seves interpretacions formen part de la història del Festival Jazz Terrassa en tots els seus escenaris, i també l'escoltàvem a la Nova Jazz Cava, per darrera ocasió l'any 2014.

Amb un estil adscrit especialment al be bop i el hard hop, Josep Puigbò va estudiar piano al Conservatori del Liceu i ja als anys setanta liderava formacions de jazz rock com 800 Watts o el Modern Jazz Sextet on destacaria en el seu papel d'arranjador de temes de Wayne Shorter o Freddy Hubvbard, entre d'altres. Ja a la dècada dels vuitanta formaria Jazz Five, antecedent del mític grup terrassenc Quintet d'Ègara, la formació jazzística amb més trajectòria a la ciutat, amb Josep Maria Farràs, Joan Albert, Xavi Ortiz i Adrià Font. Tanmateix, Puigbò va acompanyar al piano a grans figures internacionals del gènere com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Guy Lafitte o Harry "Swets" Edison. El concert del grup Strinking Time celebrat el dissabte al cicle "Jazz a la Fresca" al Pati de la Nova Jazz Cava, va estar dedicat a la memòria d'aquest gran jazzman.

un art creatiu

Josep Puigbò havia explicat a través de les paraules del periodista Manel Sarrau, a propósit de rebre la distinció de Terrassenc de l'Any 2006, que el jazz l'omplia molt i destacava les seves possibilitats creatives i d'improvisació que ofereix; un fet que l'havia portat a estudiar-lo molt a fons. I feia una analogia amb els pintors que, com més anys passen, fan obres més elaboradores. Ell considerava que el jazz havia estat un enriquiment constant.

En aquest homenatge ciutadà del Social, Puigbò, que treballava professionalment a la immobiliària familiar, es va explicar també que els seus referents eren l'Oscar Peterson, el Herbie Hancok, l' Eroll Garner o el Keith Jarrett. I es mostrava satisfet d'haver tocat amb grans figures internacionals com Tete Montoliu, Johnny Griffin, Budy Tate, Pony Poindexter o Gene Connors. Deia que passava molts nervis. Ben al contrari, de la calma que sentia amb el terrassenc i bon amic i bateria Adrià Font.