L'escenari que s'obre a Catalunya

Quim Torra s'ha convertit, amb la sentència del Tribunal Suprem, en el primer president de la Generalitat els últims 40 anys que, en exercici del seu càrrec, és inhabilitat i ha d'abandonar-lo abans d'acabar el seu mandat. Torra ha consumit tot just dos anys i mig de mandat, des de la seva investidura el 14 de maig de 2018 i ha de deixar el càrrec sense haver volgut convocar abans eleccions per escurçar el període d'interinitat que s'obre ara a Catalunya. Cap dels seus antecessors va ser inhabilitat exercint el càrrec, llevat del cas històric de l'expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, empresonat i condemnat després de proclamar, el 6 d'octubre de 1934, l'"Estat català" dins de la "República federal espanyola".

Després de fer-se pública la sentència del Suprem, el president de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, va apel·lar ahir a convertir les pròximes eleccions catalanes en "un nou plebiscit" per "confirmar" el referèndum de l'1 d'octubre. Torra va denunciar un "cop ordit pels poders de l'Estat" per apartar-lo del càrrec i va remarcar que "l'única manera d'avançar és a través de la ruptura democràtica", per aconseguir la independència i "deixar enrere el règim del 78".

El constitucional i Europa
La sentència del Tribunal Suprem arriba després que Torra presentés un recurs a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de condemnar-lo a un any i mig d'inhabilitació per desobediència. La batalla judicial de la defensa de Torra podrà prosseguir ara davant del mateix Suprem i el Constitucional fins a arribar a Estrasburg, però les possibilitats que els recursos donin peu a la suspensió de la inhabilitació del president són remotes, segons coincideixen els juristes consultats per Efe. Abans d'acudir al Tribunal Constitucional, parada imprescindible per obrir la via de la justícia europea, la defensa Torra té encara una última oportunitat que el Suprem revisi la sentència promovent un incident de nul·litat per vulneració de drets fonamentals. Excepte en casos excepcionals, assenyalen fonts jurídiques, l'incident de nul·litat no comporta la suspensió de la condemna mentre el Suprem resol i la sala no té previst fer-ho en la sentència de Torra. L'execució, per tant, seguiria el seu curs.

Tampoc presentar recurs d'empara davant el Constitucional garanteix la suspensió de la pena, llevat que s'estimi que l'execució pot donar lloc a un dany irreparable: a vegades l'alt tribunal ha paralitzat condemnes lleus, de fins a tres anys de presó, com en el cas dels ultres condemnats per assaltar la Blanquerna a la Diada de 2013.

En qualsevol cas, amb tota probabilitat la causa arribaria al Constitucional amb la inhabilitació de Torra ja consumada, si la defensa opta per presentar un incident de nul·litat, peatge necessari per garantir l'accés posterior al Tribunal Constitucional i al d'Estrasburg.

La resolució de l'incident de nul·litat pot demorar-se setmanes o mesos, tant si el Suprem decideix inadmetre'l com entrar en el fons de l'assumpte, i el Constitucional, sense límit de temps per resoldre, difícilment dictar sentència abans d'un o dos anys. L'horitzó de la justícia europea s'endevina encara més llunyà: fins que el Constitucional no dicti sentència, no és possible presentar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). I Estrasburg també acostuma a trigar anys a resoldre.

Consultes i eleccions
Quant a l'escenari polític i institucional a Catalunya, la inhabilitació del president de Torra posa en marxa una sèrie de mecanismes i terminis parlamentaris que, excepte sorpreses d'última hora, acabaran sense candidat alternatiu a la investidura i amb una convocatòria automàtica d'eleccions, que podrien caure el 7 de febrer del 2021.

Segons un informe dels lletrats del Parlament -emès aquest dilluns i al qual ha tingut accés Efe-, des del moment de "la publicació del cessament del president de la Generalitat o de la comunicació d'aquesta circumstància pel secretari de Govern" s'inicia el termini de 10 dies perquè el president de la cambra catalana, Roger Torrent, obri consultes amb els grups parlamentaris per explorar si hi ha algun candidat a la investidura per substituir Torra. Els grups independentistes -que disposen de majoria absoluta a l'hemicicle- no tenen intenció de presentar cap candidat, però Ciutadans està valorant la possibilitat de postular-se, tot i que la correlació de forces faria inviable la seva investidura.

Si Torrent constata que no hi ha candidat viable a la investidura, l'informe dels lletrats identifica una via per evitar el bloqueig institucional: en lloc de convocar un ple d'investidura com preveu la legislació, podria formalitzar un "acte equivalent" per comunicar -per exemple, mitjançant una resolució raonada que es publicaria al Butlletí Oficial del Parlament- als grups la inexistència d'una candidatura efectiva a la investidura. Aquesta comunicació tindria l'efecte equivalent a una primera votació fallida per a la investidura: s'activaria un compte enrere de dos mesos, transcorreguts els quals sense haver-se investit un substitut de Torra es convocarien automàticament eleccions, per celebrar-se al cap de 54 dies, segons marca la llei electoral. Fonts sobiranistes consultades per Efe assenyalen que, amb el calendari a la mà, els terminis estipulats en el cas de substitució del president porten a marcar en vermell la data del diumenge 7 de febrer.

En tractar-se d'una convocatòria automàtica -el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumeix les funcions que deixa vacants Torra però no té la potestat de convocar eleccions-, només Torrent pot acabar d'ajustar la data, perquè coincideixi en diumenge. El termini inicial dels 10 dies per a les consultes parlamentàries pot activar-se avui mateix; si es considera que han de ser dies hàbils, aquest termini podria vèncer el 13 d'octubre, però Torrent podria esperar uns dies per activar els dos mesos de compte enrere, perquè la convocatòria d'eleccions automàtica coincidís amb el dia 16 de desembre. 54 dies més tard, el diumenge 7 de febrer, se celebrarien les eleccions.