L'entorn de la
capella del Cementiri Vell ha estat l'escenari, aquest matí, d'un homenatge als 69 terrassencs deportats als camps de concentració nazis, coincidint amb la commemoració de l'alliberament, el 1945, del camp de
Mauthausen, a Àustria. Familiars dels
deportats, regidors, representants de l'entitat
Amical de Mauthausen de Terrassa i de l'
AVV del Barri Universitari-Cementiri Vell han recordat als lluitadors, la majoria militants anarquistes de la CNT, republicans d'ERC i comunistes del
PUOM i del PSUC, i han dipositat flors davant la placa commemorativa situada a la façana de la capella.
En un acte emotiu, especialment per les famílies dels deportats, l'alcalde
Jordi Ballart ha demanat "mantenir viva la memòria de qui va patir terror i genocidis", un "extermini planificat". "No volem que la història es repeteixi", ha dit.
[caption id="attachment_353826" align="alignnone" width="700"]
Juan Manuel Calvo, en primer pla, amb familiars dels deportats republicans /Nebridi Aróztegui[/caption]
En els mateixos termes s'hi ha expressat
Juan Manuel Calvo, coordinador d'investigació i difusió
d'Amical de Mauthausen. L'investigador ha donat lectura al manifest que l'entitat exposa a tots els actes en memòria de l'holocaust. Un record a les víctimes del
nazisme que s'ha de convertir "en memòria vigilant contra missatges i insidies amenaçadors de partits d'extrema dreta i de moviments socials neofeixistes, que cobren cada vegada més importància per la seva capacitat d'aglutinar una part de la societat", principalment la joventut descontenta "amb la política convencional" i per manca de resposta a les seves necessitats.
Ballart ha recordat que "estem assistint a una creixent presència de partits d'extrema dreta a les nostres institucions, partits que expressen un discurs d'odi i que banalitzen o fins i tot simpatitzen amb ideologies com el nazisme. No ho tolerarem". L'alcalde ha explicat que "més de 9 mil persones republicanes i lluitadores antifeixistes van ser deportades als
camps nazis.
69 eren de terrassencs que van anar a camps com Mauthausen,
Dachau i
Buchenwald, 40 d'ells hi van morir".
[caption id="attachment_353824" align="alignnone" width="700"]
L'alcalde, al centre de la foto, amb els regidors i acompanyat de Juan Calvo, representant d'Amical de Mauthausen de Terrassa /Nebridi Aróztegui[/caption]
L'alcalde, al centre de la foto, amb les autoritats municipals i el representant d'Amical de Mauthausen, Juan Manuel Calvo /Nebridi ArózteguiAvui estava previst instal·lar davant els domicilis dels deportats a Terrassa les llambordes
Stopersteine que actualment recorden les víctimes del nazisme per tota Europa. Terrassa s'hi ha sumat a la iniciativa, però problemes logístics relacionats amb la pandèmia han retardat l'arribada de les peces. Aquest matí, un opi mostrava en un mural davant la capella del Cementiri Vell un recull de les peces amb els noms dels deportats egarencs.
La campanya té a Terrassa una component pedagògica. Estudiants de cinc instituts de secundària -
Can Jofresa,
Torre del Palau,
Montserrat Roig,
Can Roca i
Pere Viver- investiguen les vides dels deportats terrassencs. Ells seran els encarregats de vetllar, en un gest d'apadrinament, les
Stolpersteine que
s'instal·laran al davant dels domicilis dels represaliats. La iniciativa culminarà amb un viatge dels alumnes al camp de concentració de Mauthausen.
