La Fira Modernista sembla enfrontar-se a una cruïlla: com mantenir el model d’èxit aconseguit fins ara (especialment de cara a atraure turistes de fora) i alhora reenamorar als terrassencs.
I és que la fira vivia aquesta 22a edició amb una sensació de “déjà-vu”, en què els terrassencs que participen habitualment de la fira no tenien gaires al·licients nous.
Jaume Maeso, president de la colla castellera Minyons de Terrassa, ho compara amb altres anys: “És clar que el 2024 hi havia dues novetats importants: La inauguració del Vapor Prodis i Cal Reig. Però aquest 2025, no sé si hi ha res a destacar com a titular”.
És cert que el 2024 va ser excepcional, ja que s’inauguraven les rehabilitacions de sengles edificis industrials que van suscitar molta expectativa entre els terrassencs per veure l’interior per primer cop. I que no cada any hi haurà novetats en una fira que, precisament, posa en valor el passat (ergo és el que és).
Ara bé, sembla que mostra senyals d’esgotament (o si més no d’haver arribat al seu límit) entre el públic terrassenc. Pep Forn, qui ha estat regidor de Turisme fins a l’any passat (i per tant responsable de la fira), explica: “En el seu moment es va idear com a fira de recreació històrica, a fi d’atraure turistes que tornessin durant la resta de l’any: o sigui, per fer projecció de la ciutat cap a l’exterior”.
Ara bé -afegeix-, també ha de donar sentit a la població local. I planteja fer visitables les cases particulars, incorporar edificis situats als barris i fins i tot fer esdeveniments similars al llarg de l’any.
1. “Tot està més que sabut”
El mateix regidor de Turisme actual, Joan Salvador, reconeix un cert estatisme. “Sabem que tot està més que sabut pel públic local. Però més que trobar un nou camí, potser es podria innovar depenent de la temàtica en la qual estigui dedicada la fira en cada ocasió”.
I posa com a exemple: “L’any 2026 estarà centrada en Alexandre de Riquer: doncs trobem més espais relacionats amb ell”, proposa Salvador.
2. “Negociar amb privats perquè obrin les cases”
Una proposta de l’exregidor de Turisme Pep Forn és intentar obrir algunes cases modernistes que avui en dia són habitatges particulars. “Seria com al Temps de flors de la ciutat de Girona, on negocien amb els privats perquè obrin els seus patis”, diu comparativament. “Nosaltres també hauríem de fer aquest pas. Però necessites més producció prèvia. I això significa més gent treballant en el projecte; i, per tant, més gent”, exposa el republicà. I entre aquests cita, per exemple, la Torre de l’Àngel (a Sant Llorenç) i ca n’Amat de les farines (a les Fonts). Altres edificis modernistes particulars es troben al carrer del Nord, com ara la Casa Ignasi Escudé, la Casa Pere Romaní, les tres cases de Pere Comerma... També cal destacar els magatzems encara existents a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i arreu del centre.
3. “Cal fer un debat, ja fa molts anys”
La directora del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Sílvia Carbonell, creu que la fira necessita un replantejament. “Ja fa molts anys que estem igual”. De fet, reconeix que ha estat un tema comentat aquests darrers dies. I avança que el Museu Tèxtil ho tractarà en l’àmbit intern en les pròximes setmanes. “Potser no cal cap canvi radical, però sí fer una recapitulació sobre d’on venim i un debat sobre quines innovacions podem introduir-hi”, explica. “A nosaltres, per exemple, ens ha costat més fer la desfilada, perquè hi havia menys dones amb ganes de vestir-se. Potser ara fa menys il·lusió i a la gent jove no l’atrau tant”, reconeix la directora.
4. “El consistori ha de posar diners per a les entitats”
El president de la colla castellera Minyons, Jaume Maeso, creu que el concepte de la fira està molt bé, “però ho posem una marxa més o anirem enrere”. I és que, al seu parer, la fira està molt centrada perquè la gent s’hi passeig pel carrer, però sense activitats que destaquin. “No hi ha cap espectacle gran, que destaqui... I moltes activitats les fan les entitats, sense ajuda econòmica”. Posa Minyons d’exemple: “Vam fer dos concerts, una diada castellera amb colles convidades... I ho hem pagat tot nosaltres”. A més a més, apunta que sense ajuda econòmica, moltes activitats “són les mateixes que es poden fer durant la resta de l’any, però vestits d’època”.
5. “Les ‘expoc’ són útils per reconèixer els edificis”
L’arquitecte Lluís Rambla creu què, precisament, aquest any hi ha hagut dues exposicions molt noves, per al curiós terrassenc. “A la Masia Freixa hi havia una exposició de portes d’edificis dissenyats per Lluís Muncunill, que són un element que sovint ni ens hi fixem. Així que després de veure l’exposició, potser vas pel carrer i a partir d’ara en reconeixeràs algunes”, exposa. “I a l’Arxiu Tobella hi ha una visió insòlita d’edificis de Muncunill: els detalls interiors, que no veiem mai, de cases particulars”, afegeix. Ara bé, matisa que són dues mostres per parar-hi atenció. “No és d’estar-hi cinc minuts, sinó una horeta”, remata.
6. “Encara no s’ha explicat la xarxa de clavegueram”
Marc Ferrer, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) assegura que la fira ha tocat sostre. “Els mateixos edificis, les mateixes parades...”, diu Marc Ferrer. De fet, creu que “per la gent de fora continua sent atractiva, però per la gent de Terrassa és repetitiva”. D’aquí que Ferrer proposi mostrar estructures d’aquella època que van fonamentar la ciutat moderna. “Em refereixo a la xarxa de clavegueram, a com va arribar l’electricitat, com eren els primers fanals al carrer, els hospitals, els mercats d’alimentació, l’arribada dels primers esports...”, enumera. I és que la constitució de la ciutat moderna quadra molt amb l’època modernista.
7. “Li falta alguna cosa més”
L’entitat Prodis no dona l’abast, els dies de Fira Modernista. I és que redobla esforços no només al flamant Vapor Prodis, sinó també a la Coral dels Amics, a la cocteleria del Teatre Principal, al restaurant de Telers... I des de l’entitat fan una bona lectura de la fira, “en tant que hi ha molta afluència de gent”. Ara bé, també matisen: “Li falta alguna cosa més”. Es refereixen a les activitats i funcionament general de la fira, tot i que afegeixen que són uns ítems que preveuen parlar amb els organitzadors de la fira quan toqui fer balanç.
Altres propostes
- Una possibilitat és crear petites rutes modernistes en els barris que continguin una major concentració d’elements patrimonials, com podria ser a la Maurina. Hi trobem el parc de la Desinfecció (de Coll i Bacardí), la xemeneia Almirall (que amb rehabilitació podria ser visitable als seus 63 metres d’alçada) i l’antiga bòbila Almirall. Cal afegir Can Boada del Pi on trobem elements modernistes com l’ermita de Can Boada del Pi, la masia Marcet i els dipòsits d’aigua. A Can Palet es troba l’antiga La Farinera (avui l’Escac), l’antiga cooperativa agrícola (avui el supermercat Talló)...
- Més decoració de carrers: Flors als fanals, panots modernistes... Els darrers anys ha baixat el nombre de carrers engalanats, així com els aparadors dels comerços.
- L’historiador Marc Ferrer proposa estudiar si cal fer-la cada dos anys. “El casament vuitcentista de l’Antic Poble de sant Pere també era anual i el van passar a quinquennal, per generar més expectativa”.
- Convocar unes jornades participatives, tant veïnals com de les entitats, per donar-hi veu a tothom.
- Un espai OFF com en els festivals, on es pogués fer una reinterpretació del modernisme, on poguessin intervenir i actuar artistes més innovadors; on es pogués reflexionar sobre qui serien i que estarien fent els artistes i artesans modernistes avui en dia...
