Atents al topall dels lloguers

El setembre de 2021 caduca la vigència dels municipis declarats com a zona de mercat tens, on s’aplica el topall als preus dels lloguers, i els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han aixecat la veu per mantenir el límit de les rendes, com a mínim fins que es resolgui el recurs del Govern Espanyol contra la llei catalana del lloguer. L’Ajuntament de Terrassa encara no ha fet el gest formal de demanar el manteniment de la zona regulada, com ja han fet l’Hospitalet, Badalona, Sabadell o Sant Cugat, entre d’altres. Fonts municipals asseguren, però, que la posició del govern de Jordi Ballart és la de mantenir els topalls. En total, són 61 els municipis afectats per la regulació del preu dels lloguers. En els seus municipis la llei, aprovada al Parlament de Catalunya amb els vots d’ERC, JxC, Comuns i la CUP, prohibeix pujar els lloguers per sobre del contracte anterior ni de l’índex de referència de la Generalitat i fixa que les rendes que estiguin per sobre hauran de baixar la mensualitat. La mesura s’aplica a les àrees considerades de mercat tens, és a dir, allà on les llars destinin més del 30% dels ingressos al pagament del lloguer. La llei catalana complirà un any de vigència el setembre de 2021 i abans d’aquesta data els municipis on s’apliquen topalls als lloguers han de dir si volen mantenir el límit als preus. Pràcticament tots els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana ja ho han fet o bé han manifestat la seva voluntat de mantenir preus, com és el cas de Terrassa. Barcelona queda exclosa de fer-ho donat que té competències per aplicar topalls, De moment no ho ha fet, però ha anunciat la seva voluntat de fixar límits als lloguers al setembre. De moment 34 de les 36 ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han demanat incorporar-se al mercat tens. Totes, excepte Barcelona i Badia del Vallès, en aquest cas perquè el municipi el configuren habitatges de protecció oficial. Terrassa no forma part de l’AMB, però sí del paquet de municipis declarats zona de mercat tens. Aquest ajuntament, fora de l’AMB, han de sol·licitar mantenir els topalls a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Alguns municipis han avaluat l’impacte de l’aplicació de la llei a les zones de mercat tens. L’experiència està distorsionada pel context de pandèmia, però afirmen que no s’han confirmat els auguris de pèrdua d’oferta d’habitatges per llogar. La Cambra qüestiona la llei catalana A Terrassa, la Cambra de la Propietat manté una postura crítica amb la regulació autonòmica. “Aquesta llei no és constitucional -apunta Joan Planas, secretari general de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa-. El Parlament de no té competències, tal com va explicitar el Consell de Garanties Estatutàries”. Planas afegeix què la norma, diu, perjudica els petits propietaris. “En comptes de fer polítiques públiques, les administracions traslladen les obligacions a la ciutadania”. L’advocat recorda que “molts propietaris són persones que complementen la seva pensió amb els lloguers”. Els preus “han baixat als de fa 5 anys” i en els locals comercials, afegeix, “han de cobrar només la meitat del percentatge d’inactivitat, quan a altres països les bonificacions les paga l’Estat.