Publicitat
Terrassa

Domènec Ferran: “El pregó em fa molta il·lusió, però també m’imposa”

L’historiador i exdirector del Museu de Terrassa també és candidat a Capgròs

Domènec Ferran, historiador de l'art / Nebridi Aróztegui

Li fa il·lusió ser el pregoner de la Festa Major?

Molta, molta il·lusió. La trucada de l’alcalde, Jordi Ballart, em va sorprendre però molt gratament. Per altra banda, és un encàrrec que imposa; és una responsabilitat. És un parlament de la festa major de la ciutat pels terrassencs que enguany no podran omplir el Raval per les mesures restrictives de la pandèmia Però sí, tinc aquesta sensació de mescla d’il·lusió i responsabilitat personal i professional.

Ens pot avançar algun aspecte del seu discurs?
Jo he treballat tota la vida al Museu de Terrassa i parlaré del patrimoni de la ciutat, així com de la participació en activitats culturals bàsicament de carrer i participaves que és on em sento millor.

Per primera vegada es dóna la coincidència que serà el pregoner i després es descobrirà el capgròs, on vostè és un dels candidats a aquest homenatge popular. Ha pensat que pot ser l’escollit i que haurà de fer un segon discurs?
Sí, és clar, Es dóna aquesta casualitat, tot i que no té res a veure. Estic sorprès pels dos fets. De moment, no penso en el capgròs. La nominació a candidat ja l’he gaudit molt participant en la festa que es va fer a El Social i fen promoció de la candidatura. Ja es veurà com passa…

Té un discurs fet per si passa aquest segon esdeveniment?
No, no. Estic acostumat a improvisar. Aquest vessant és més festiu i informal. I jo fa molt temps que participo en comparsa a la festa del Carnestoltes de la ciutat i que estic vinculat als grups de cultura popular.

Tot això passarà mesos després que s’hagi jubilat com a director del Museu de Terrassa.
Sí, em vaig jubilar el 28 de desembre de l’any passat. Vaig triar el dia de Sant Innocents perquè vaig pensar que era una broma, però quan vaig cobrar la primera pensió, vaig veure que anava de debò.

Com valora la seva etapa professional?
Han estat 35 anys treballant per promocionar, divulgar i conservar el patrimoni de la ciutat que és molt ric i divers. Vaig entrar a l’Ajuntament l’any 1985 de conserge del Castell Cartoixa de Vallparadís perquè llavors no hi havia altra categoria de lloc de treball i després vaig passar a tècnic i l’any 1989 a director i fins que em vaig jubilar. Jo m’he estimat sempre la meva feina i, per tant, sempre ha anat més enllà de les obligacions. Vull dir que he participat -encara ho faig- com espectador.

De què sent més satisfet?
D’haver tirat endavant el Pla de Museus amb tot el que suposava de reorganitzar tot el patrimoni municipal. El Museu té ara cinc seccions: Esglésies de Sant Pere, Castell Cartoixa de Vallparadís, Casa Alegre, Torre del Palau i Convent Sant Francesc. Però arribar fins aquí ha estat necessari fer molta feina de documentació, investigació. També estic molt satisfet d’haver participat en el Pla Director de les Esglésies de Sant Pere.

Què li ha quedat pendent?
El patrimoni sempre és una assignatura pendent perquè és un tema molt complex en el que s’ha d’estudiar, valorar, decidir… I, per exemple, encara tenim pendent poder tenir uns magatzems en condicions per les col·leccions del Museu de Terrassa. També considero que caldria revisar el catàleg d’elements històric i artístic a preservar. El que tenim és de fa molts anys i s’hauria d’actualitzar. Però, malgrat tot, estic molt satisfet del que hem aconseguit tot l’equip. He gaudit treballant amb les persones que estaven amb mi i també amb les que he conegut. Ha estat un temps llarg de moltes coneixences d’artistes i de persones importants que han fet donacions i col·laboracions.. M’ho he passat molt bé.

Quina és la seva joia patrimonial de Terrassa?

Doncs tinc el cor dividit perquè he treballat perquè tot fos el Museu de Terrassa. Però si haig d’escollir, opto per les Esglésies de Sant Pere. Però, vaja, el Castell Cartoixa, la Casa Alegre, la Torre del Palau…

Ara es passeja amb ulls de visitant?
M’he jubilat, però no m’he retirat. Continuo participant amb el Centre d’Estudis Històrics, entitat que vaig ser un dels fundadors juntament amb la revista d’història Terme. Assisteixo a tots els actes que em semblen d’interès sobre la història i patrimoni de la ciutat, com espectador o conferenciant. També formo part d’una coral i toco la guitarra i la gralla. Escric i col·laboro si puc en tot el que sé de patrimoni perquè és el que sempre m’ha motivat. Treballo per la difusió del patrimoni amb activitats diferents de les habituals com, per exemple, el programa de televisió “Curiosos” del Canal Terrassa, així com tertúlies que aborden els temes locals amb més serietat o amb més humor.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top