L'àrea municipal de
Medi Natural convida a la ciutadania a trobar ceps de vinyes de la històrica varietat local
Terrassenc amagades entre la vegetació als entorns de la ciutat. La campanya forma part del projecte per recuperar el cultiu de la vinya. Fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territori.
[caption id="attachment_364641" align="alignnone" width="700"]
Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat , aquest matí durant la presentació de la campanya.[/caption]
Al setembre, l'Ajuntament traurà a concurs una primera plantació de vinya, amb 4.500 ceps, concretament a una finca d'1,6 hectàrees darrere de
Mossen Homs que va quedar inactiva fa uns mesos. El llogater es farà càrrec de la vinya i haurà de dedicar un 10 per cent dels ceps (450) al cultiu experimental per recuperar la varietat autòctona, el cep Terrassenc.
El cep del Terrassenc es reconeix fàcilment per la seva fulla verda i lluent. En aquest moment ja hi penja raïm. Es tracta d'una varietat vigorosa que dóna un raïm negre, de gra atapeït, color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues. De fet, va sobreviure a la fil·loxera, la plaga que pràcticament va erradicar el cultiu de la vinya, a finals del segle XIX.
L’Ajuntament ha obert el projecte a la participació ciutadana fent una crida a través de les xarxes socials de Medi Ambient perquè si els excursionistes localitzen una vinya creixent al mig del bosc, la puguin geolocalitzar i enviar la informació al correu electrònic anellaverda@terrassa.cat. La campanya es divulgarà per Instagram (@terrassamediambient), Twitter (@trsreciclabe) i Facebook
(@Terrassareciclable).
[caption id="attachment_364642" align="alignnone" width="700"]
Treballadors a la verema a les vinyes de Can Tusell, l'any 1943 /AMAT Autor desconegut[/caption]
Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, diu que la iniciativa pretén "obrir camí perquè la producció de ví sigui una activitat econòmica per a l'Anella Verda i per a Terrassa". El projecte arrenca amb la col·laboració de l'Institut Català del Vi i amb l'assessorament de professionals de l'enologia. «Si, fruit d’aquest projecte -apunta Caballero-, en un futur pròxim podem obtenir una varietat que porta el nom de la ciutat i fer vi, podria ser un incentiu perquè els grans propietaris de finques apostessin per la vinya i, d’aquesta manera, divulgar el nom de Terrassa arreu», ha afirmat. Caballero també a dit que la voluntat "és iniciar aquest conreu en una finca municipal perquè en un futur pugui tenir continuïtat en propietaris privats".
El projecte contempla plantar vinyes en una de les parcel·les de l’Anella Verda, amb la voluntat de recobrar el cep autòcton, el Terrassenc. Actualment, tant la vinya com l’olivera estan poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència
Des del segle XVIII
L’expansió de la vinya al
Vallès Occidental s’havia iniciat en el segle XVIII, i continuà amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjan segle XIX era la comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya de les varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals com el Terrassenc.
La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de l’increment dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb els mercats americans.
La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va representar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola local i la disminució del sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l’eclosió de la construcció, es va tancar un cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una comarca industrial i metropolitana.
