Publicitat
Terrassa

Els rescats superen el rècord de 2020

Aquest estiu, els especialistes del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) de Bombers ja han rescatat tantes persones com tot l’any passat

Un dels tres helicòpters de l’equip de rescat de muntanya del GRAE. Dos d’ells són vehicles medicalitzats on els especialistes de Bombers van acompanyats de personal del SEM / Bombers

Caigudes, torçades de turmell, persones perdudes a la muntanya i ciclistes estimbats. És el dia a dia del Parc Natural de Sant Llorenç, que veu com la pandèmia ha disparat la xifra d’excursionistes i, amb ella, la d’incidents a la muntanya i la dels rescats. Els especialistes del GRAE han intervingut aquest estiu en tants rescats a la muntanya com en tot l’any 2020. Si en el que queda d’any continua el ritme d’incidències, 2021 serà un altre exercici de rècord.

L’estadística d’actuacions en salvament al medi natural de Bombers de la Generalitat comptabilitza a finals de juliol 38 rescats de muntanya als termes de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Mura i Terrassa, municipis on es concentra el gruix de les hectàrees del parc i dels espais naturals que l’envolten. En poc més de mig any, són pràcticament els mateixos de tot l’any 2020, quan la ciutadania es va llançar literalment a la muntanya després del confinament domiciliari.

Tot i les restriccions de la mobilitat, que es van repetir per Nadal amb un confinament domiciliari, 2020 va registrar una xifra rècord de 41 rescats al parc natural. Una dada, la de l’any passat, superior als 28 salvaments de 2019.

“Estem registrant un nivell rècord de rescats aquest any”, comenta Alfons Esterlich, sergent de la Unitat Tècnica del GRAE. L’especialista explica que l’increment de persones a la muntanya i l’augment de senderistes i ciclistes als camins i a les pistes estan “multiplicant els rescats. Però ha de quedar clar –puntualitza–que la majoria de persones té un bon comportament a la muntanya i que el gruix dels accidents són lleus”.

Enguany, només al terme de Matadepera, el municipi que concentra la major part del Parc Natural de Sant Llorenç, el GRAE ha intervingut en 21 rescats, la majoria d’ells, set, durant el mes de juny, mes en què la climatologia dispara les visites a l’espai natural. Sis rescats més es van registrar en terme de Sant Llorenç Savall, tres a Mura i vuit a Terrassa.


Esterlich explica que els rescats més freqüents que realitza el GRAE són per caigudes, torçades de peu, fractures. Són excursionistes que per descuit o per cansament rellisquen, s’entrebanquen amb una arrel, cauen o pateixen un cop. La majoria dels accidentats tenen entre 40 i 60 anys, el col·lectiu més actiu en la pràctica de l’excursionisme.

Ciclistes embardissats
El dels ciclistes és el segon grup damnificat. Cauen i s’estavellen, sovint per l’excés de risc, la falta de pràctica o el desconeixement del parc. És el cas d’un grup de joves ciclistes que es van endinsar al parc el 2020 i, en un moment de la ruta, van agafar una drecera bosc endins. La vegetació es va anar fent cada cop més espessa, fins que les bicicletes van quedar enredades i els ciclistes, embardissats. Cada cop que es movien s’enganxaven més a la malesa i es ferien. Una trucada de mòbil va permetre al GRAE localitzar-los i rescatar-los. “Estaven a només 200 metres d’un camí”, comenten des del grup de salvament.


Als 38 rescats de muntanya registrats entre gener i juliol al Parc Natural de Sant Llorenç cal sumar-hi, en el mateix període, els dotze rescats de persones perdudes. Sovint excursionistes d’edat avançada que pateixen desorientació i ciutadans que desconeixen el medi, a banda de joves i adults amb patologies psiquiàtriques.

A partir d’ara, la mirada dels bombers del GRAE estan posades en la campanya boletaire. Milers de persones envaeixen literalment la muntanya a la tardor, coincidint amb la proliferació de bolets i molts ho fan en grup i en família. Els tècnics del GRAE recorden que cada any recullen boletaires perduts i persones que queden atrapades al bosc, cauen o pateixen atacs de cor.

Una part important dels boletaires surten un cop a l’any i ho fan fent activitat per sobre de les seves possibilitats, el que dispara els factors de risc vinculats al medi i a la salut.

Un equip d’especialistes amb ADN egarenc

Una plantilla de 95 especialistes del cos de bombers integra la unitat del Grup d’Actuacions Especials, un equip de professionals que conformen bombers de tot Catalunya i també egarencs. Tres dels rescatadors tornen a dormir a Terrassa cada nit després de participar en les operacions de salvament.

El GRAE disposa d’un dispositiu de muntanya i un subaquàtic, tots amb seu a la central de Bombers a Cerdanyola.

38 rescats de muntanya ha practicat el GRAE al Parc Natural de Sant Llorenç entre gener i juliol. En tot 2020 en va fer 41

Les unitats de rescat de muntanya estan integrades per vuit persones, tres especialistes al GRAE de Cerdanyola, dos a la Seu d’Urgell i dos més a Olot, Tots ells estan coordinats per un GRAE 01 a la central de Cerdanyola.

Les unitats de rescat de muntanya estan integrades per vuit persones, tres especialistes al GRAE de Cerdanyola, dos a la Seu d’Urgell i dos més a Olot, Tots ells estan coordinats per un GRAE 01 a la central de Cerdanyola.

12 rescats de muntanya i recerques de persones perdudes s’han registrat al terme de Terrassa fins a l’estiu

Els equips disposen de tres helicòpters de rescat, dos d’ells medicalitzats amb professionals del SEM. Les unitats aèries actuen 365 dies l’any entre les 10 del matí i la posta de sol. “A les incidències de nit acudim via terrestre i, si l’evacuació no es pot fer en el moment, s’atén la persona, se l’estabilitza i s’activa l’extracció quan les condicions ho permeten.”

En els salvaments, el GRAE treballa amb els companys de la xarxa de parcs de bombers de Catalunya, clau s en la logística dels rescats.

Més de 3 mil euros l’hora en cas de negligència

Els rescats en el medi són gratuïts, exceptuant quan l’incident respongui a una negligència o una irresponsabilitat. En aquests casos, es cobra el servei de l’helicòpter, el camió i els bombers desplaçats, més de 3 mil euros l’hora. No portar el material adequat si vas a la neu i et quedes atrapat, pujar al Pedraforca amb xancletes i demanar ajut perquè no pots caminar o endinsar-se en un espai prohibit són exemples dels rescats que es paguen. “No som els taxistes de ningú –comenta Alfons Esterlich. Som un equip molt resolutiu, arribem en 15 minuts als llocs més inaccessibles amb vehicles medicalitzats i cuidem la gent amb empatia.” El sergent recorda l’engany d’un grup perdut al Puigmal que va marxar abans de l’arribada de l’equip. La matrícula els va delatar.

La ruta planificada i el telèfon carregat

Des del GRAE insisteixen que l’activitat al medi no està exempta de risc, però podem prendre una sèrie de mesures que ens garantiran una sortida segura. La primera premissa abans d’anar de ruta és programar l’activitat, conèixer el trajecte. Cal portar beguda i menjar, “encara que sigui unes barretes energètiques”, i el telèfon sempre carregat. En cas d’accident, connectar amb els serveis d’emergència pot ser vital. Els bombers recomanen portar cartografia a sobre per orientar-se, poder consultar-la en cas de pèrdua i donar indicacions si demanes un rescat. També cal portar gorra, ulleres de sol “i sobretot no fer una activitat per sobre de les nostres possibilitats”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Els rescats superen el rècord de 2020
To Top