Publicitat
Terrassa

Llambordes per honrar els deportats

Terrassa inaugura les “stolpersteine” de reconeixement a víctimes del nazisme

L'acte ha tingut lloc a la Casa Alegre de Sagrera / NEBRIDI ARÓZTEGUI

Àlex Cirera, net de Félix Izquierdo, ha acabat amb la veu trencada el seu record a l’avi deportat. Pocs com ell, com Àlex, han bolcat tant de sentiment i tanta biografia pròpia a recuperar la biografia d’un avantpassat caigut en la voràgine feroç del nazisme. Félix tendrà dimarts que ve la seva “stolpersteine“, la seva llamborda d’homenatge, a la Rambleta del Pare Alegre, lloc on aquest combatent republicà va viure abans de partir cap a França i ser arrossegat per la turbulència d’un sofriment indescriptible que avui, a la Casa Alegre de Sagrera, ha estat rememorat. Perquè aquest matí s’ha celebrat l’acte institucional d’inauguració de la col·locació d’aquestes llambordes que a Terrassa retran homenatge a 70 egarencs deportats. Les llambordes, plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, portaran els noms i cognoms dels homenatjats.

Terrassa inaugura les “stolpersteine” de reconeixement a víctimes del nazisme

“Una persona és oblidada quan el seu nom no és recordat” , ha dit Lourdes Ciuró, consellera de Justícia, en l’acte que aquest matí ha inaugurat la col·locació de les primeres llambordes “stolpersteine” per honorar els deportats del nazisme. A partir d’avui, ha afegit la consellera, quan vegem una llamborda de reconeixement en el terra, i ajupim el cap per llegir-la, mostrarem, gairebé sense voler, un respecte a aquells que van caure. A l’acte institucional a la Casa Alegre de Sagrera, culminació d’un projecte treballat per l’Ajuntament i el Memorial Democràtic de la Generalitat, han assistit familiars de deportats, regidors, com la tinent d’alcalde Lluïsa Melgares, i estudiants. L’any 2021 acabarà amb onze llambordes instal·lades. Després vindran més, fins setanta, la xifra de deportats terrassencs descoberts fins ara.

El pròxim 1 de novembre es compliran vuitanta anys de l’assassinat de Félix al camp de Gusen, a Mauthausen. Àlex, el net, va anar acumulant durant anys una obsessió per conèixer detalls de l’avi al qual no va conèixer, amb el qual no va compartir, com diu ell, “espai ni temps”, però sí un nexe misteriós, la sensació que Félix va triar el seu net per treure la seva història de l’oblit. En l’any 2018, l’Àlex va viatjar a Gusen i se li anava encongint el cor cada cop més a cada barracó que visitava, fins que va llegir el nom de l’avi i li va prometre, es va prometre, que tornaria i li posaria una placa. I va tornar, però amb bici, 2.200 quilòmetres en divuit dies, per descobrir i sentir cada tros de la penúria. El 2 de novembre, a la Rambleta del Pare Alegre, davant de l’últim lloc on Félix va viure abans de l’abraçada de comiat amb la seva dona embarassada, l’avi tindrà la seva llamborda commemorativa, “pedra amb llàgrimes“, en paraules d’Àlex. Serà el record físic que faltava “per tancar el nostre cercle“. Gràcies, avi, “per triar-me i acompanyar-me”.

Àlex Cirera ha estat un dels protagonistes de l’acte d’homenatge que ha omplert el pati de la Casa Alegre de veus emocionades i notes musicals. Avui es col·locaran les tres primeres llambordes. Una al carrer de Francesc Oller, on va viure Agustín San José, deportat a Mauthausen. Una altra al passeig del Vint-i-dos de Juliol, davant de l’últim domicili de Joaquim Sala. Una tercera, al carrer de Bartomeu Amat, dedicada a Martí Puig.

En les pròximes setmanes arribaran més, i en els pròxims anys, fins a completar el llistat de 70 deportats terrassencs (41 d’ells assassinats)  que, com ha dit una de les estudiants que han participat en projectes educatius de recuperació històrica, van ser “exemples de dignitat que van sofrir per tots nosaltres” per evitar “que el món fos una dictadura“. És “una obligació moral” recordar als avantpassats “que es van deixar la pell i la vida”, que van ser veus sense callar. Les “stolpersteine” seran com un fil de pedra que brodarà carrers per retornar “la dignitat perduda” a persones que van sofrir les urpades del nazisme i el feixisme. Les llambordes seran “petits records per recordar a grans persones”, com ha afirmat Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal. Rescatar a les víctimes de l’oblit era un deure de les institucions públiques, ha agregat la regidora Ona Martínez, edil de Memòria Històrica.

Publicitat
Llambordes per honrar els deportats
To Top