Publicitat
Terrassa

Identifiquen 51 víctimes a les fosses de la Guerra Civil

L’estudi dels historiadors Marcel i Daniel Claveria ressenya noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general

Fitxa de l'exhumació de 1941. L'eina, amb restes i objectes de les víctimes, permetia als familiars identificar-les /MTM

L’estudi impulsat per l’Ajuntament de Terrassa sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al cementiri de la ciutat ha permès identificar 51 persones que encara no s’havien identificat o no constaven com a enterrades en aquestes fosses. Aquesta ha estat una de les aportacions més destacades de l’estudi, presentat ahir al vespre a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’Ajuntament ha destinat a aquest estudi 3.000 euros procedents d’una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, rebuda a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

L’estudi ha permès identificar 51 persones, majoritàriament víctimes de l’onada de
violència revolucionària/ MTM

L’estudi, obra de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), recull els resultats de la recerca documental feta sobre les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la fossa comú del cementiri municipal, conegut durant la guerra com a «Cementiri Nou». L’estudi identifica almenys dues foses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte, de les quals se n’han identificat 194, és a dir, el 73,7%. A partir de la recerca feta, hi ha indicis suficients per afirmar que s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general.

VÍCTIMES REPRESSIÓ REREGUARDA
(FOSSES 4 i 5)
En total: 175
Identificats: 111
No identificats: 64
Possibles identificats: 51

Per edat (77 de 111 69,3%)

0-25 anys – 11 (9,9%)
26-40 anys – 34 (30,6%)
41-60 anys – 23 (20,7%)
+61 anys – 9 (8,1%)
Es desconeix – 34 (30,6%)

Per lloc de residència (107 de 111 96,3%)

Terrassa – 73 (65%)
Sant Feliu de Llobregat – 13 (11,7%)
Olesa – 9 (8,1%)
Badalona – 3 (2,7%)
Castellbisbal – 2 (2,7%)
Sabadell – 2 (2,7%)
Altres – 5 (2,7%)
Es desconeix – 4 (3,6%)

Per sexe (111 de 111 100%)

Homes – 108
Dones – 3

Per professió (99 de 111 identificats 89,1%)

Obrers i jornalers – 25 (22,5%)
Industrials i propietaris – 21 (18,9%)
Religiosos – 8 (7,2%)
Càrrecs intermitjos – 8 (7,2%)
Comerç – 6 (5,4%)
Dependents – 5 (4,5%)
Electricistes / llauners – 3 (2,7%)
Estudiants – 3 (2,7%)
Funcionaris – 3 (2,7%)
Comptables – 3 (2,7%)
Xofers – 2 (1,8%)
Guàrdia Civil – 2 (1,8%)
Farmacèutics – 2 (1,8%)
Altres – 8 (7,2%)
Es desconeix – 12 (10,8%)

Per militància (43 de 111)

Círcul tradicionalista – 24 (21,6%)
Renovación Española – 6 (5,4%)
Lliga Catalana – 6 (5,4%)
Acció Popular Catalana (CEDA) – 5 (4,5%)
Altres – 2 (1,8%)
Sense identificar – 68 (63,3%)

Segons la recerca, a les fosses de la Guerra Civil es van enterrar dues tipologies de víctimes ben diferents: al principi del conflicte s’hi enterren les víctimes de l’onada de violència revolucionària (175) i cap al final s’hi enterren soldats ferits al front i posteriorment morts a l’hospital militar de Terrassa (88). L’estudi conclou que l’exhumació no és necessària per diferents motius: la majoria de víctimes ja foren exhumades el 1941, les fosses van ser reutilitzades posteriorment i, de fet, no s’ha pogut concretar la seva ubicació exacta.

Presentació de l’estudi, ahir a l’Arxiu Històric de Terrassa. A la foto, a la dreta la regidora de Memòria Històrica Ona Martínez, acompanyada de l’antropòloga Assumpció Malgosa

La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, qui ahir va presentar l’acte, va explicar que l’estudi “s’inscriu en el seguit d’accions que està impulsant el govern municipal per avançar cap al ple coneixement dels fets relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme i per fer justícia a les víctimes tant del període bèl·lic com de la repressió que va venir després”. L’acte d’ahir va incloure també una ponència a càrrec de la catedràtica d’Antropología Física de la UAB, Assumpció Malgosa.

Publicitat
To Top