
violència revolucionària/ MTM[/caption] L’estudi, obra de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), recull els resultats de la recerca documental feta sobre les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la fossa comú del cementiri municipal, conegut durant la guerra com a «Cementiri Nou». L’estudi identifica almenys dues foses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte, de les quals se n’han identificat 194, és a dir, el 73,7%. A partir de la recerca feta, hi ha indicis suficients per afirmar que s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general. VÍCTIMES REPRESSIÓ REREGUARDA (FOSSES 4 i 5) En total: 175 Identificats: 111 No identificats: 64 Possibles identificats: 51 Per edat (77 de 111 69,3%) 0-25 anys - 11 (9,9%) 26-40 anys - 34 (30,6%) 41-60 anys - 23 (20,7%) +61 anys - 9 (8,1%) Es desconeix - 34 (30,6%) Per lloc de residència (107 de 111 96,3%) Terrassa - 73 (65%) Sant Feliu de Llobregat - 13 (11,7%) Olesa - 9 (8,1%) Badalona - 3 (2,7%) Castellbisbal - 2 (2,7%) Sabadell - 2 (2,7%) Altres - 5 (2,7%) Es desconeix - 4 (3,6%) Per sexe (111 de 111 100%) Homes - 108 Dones - 3 Per professió (99 de 111 identificats 89,1%) Obrers i jornalers - 25 (22,5%) Industrials i propietaris - 21 (18,9%) Religiosos - 8 (7,2%) Càrrecs intermitjos - 8 (7,2%) Comerç - 6 (5,4%) Dependents - 5 (4,5%) Electricistes / llauners - 3 (2,7%) Estudiants - 3 (2,7%) Funcionaris - 3 (2,7%) Comptables - 3 (2,7%) Xofers - 2 (1,8%) Guàrdia Civil - 2 (1,8%) Farmacèutics - 2 (1,8%) Altres - 8 (7,2%) Es desconeix - 12 (10,8%) Per militància (43 de 111) Círcul tradicionalista - 24 (21,6%) Renovación Española - 6 (5,4%) Lliga Catalana - 6 (5,4%) Acció Popular Catalana (CEDA) - 5 (4,5%) Altres - 2 (1,8%) Sense identificar - 68 (63,3%) Segons la recerca, a les fosses de la Guerra Civil es van enterrar dues tipologies de víctimes ben diferents: al principi del conflicte s’hi enterren les víctimes de l’onada de violència revolucionària (175) i cap al final s’hi enterren soldats ferits al front i posteriorment morts a l’hospital militar de Terrassa (88). L’estudi conclou que l’exhumació no és necessària per diferents motius: la majoria de víctimes ja foren exhumades el 1941, les fosses van ser reutilitzades posteriorment i, de fet, no s’ha pogut concretar la seva ubicació exacta. [caption id="attachment_379165" align="alignnone" width="700"]
