Així es va llançar el coet de l'Eseiaat que ha fet història

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha fet públiques aquest divendres les imatges del llançament del coet Bondar, construït i enlairat per l'associació d’estudiants Cosmic Research, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), de la UPC. Es tracta del el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya i el més potent d’Espanya construït per universitaris. Es va llançar el passat 30 de novembre des del camp de llançament de l’Instituto Nacional deTécnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, a les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), a la província de Huelva. El compte enrere va començar a les 13 hores. Cinc hores més tard, el coet Bondar va arribar a la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.700 km/h (com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons). En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes, completant la missió. Bondar és un coet d’alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul recuperació i el mòdul aviònica. Per desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos col·laboradors principals: d’una banda, l’Instituto Nacional de Técnica  Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D’altra banda, tres estudiants  del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, que han ajudat en  el desenvolupament de l’electrònica del coet. A més, el projecte  s’ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat l’associació: l’ESEIAAT, el Departament de la  Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya,  l’Ajuntament de Terrassa, Grupo ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair,  Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l’Estudiantat de  la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.