Tres anys per adaptar els nous currículums

En la llarga llista de reivindicacions dels sindicats d’ensenyament que els ha dut a la protesta històrica de convocar cinc dies de vaga el mes de març (encara queden els dies 29 i 30), hi havia una demanda que preocupava molt i era el canvi de currículums a l’etapa obligatòria (primària i ESO) i a postobligatòria (batxillerat). El departament d’Educació va enviar un primer esborrany del decret als centres el gener amb la pretensió –així almenys es va interpretar– d’aplicar les modificacions el curs 2022-23. Un curs que, com se sap, és el de l’avançament del calendari escolar al 5 de setembre, en lloc de després de l’Onze de Setembre com s’havia fet tota la vida. Finalment, en mig de les protestes que han tingut lloc aquests dies (dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana), el conseller d’Educació Josep González-Cambray ja s’havia manifestat que donaria marge de maniobra. Avui s'ha constatat: els centres educatius tindran tres anys per aplicar progressivament els canvis dels nous currículums de primària, ESO i batxillerat. D’aquesta manera, Educació vol que els centres ho puguin fer de forma transitòria, i facilitant així al màxim, l’adaptació curricular d’escoles i instituts. Tot i que els que vulguin començar amb les modificacions, el departament els acompanyarà en el procés de transició, segons ha explicat, avui divendres, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, i el director general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Joan Cuevas. La flexibilització del nou decret ha arribat a les aules com un respir. “La reivindicació que féiem d’ajornar aquests canvis i que ha quedat ennuvolada pel nou calendari lectiu, era justa i necessària. Els professionals no en són pas contraris a revisar els currículums o altres aspectes, però és aquesta reforma és prou important per anar a poc a poc i consultar”, va manifestar Marina Roncal, directora de l’Institut Montserrat Roig, un dels centres amb més alumnes en ESO, batxillerat i FP a Terrassa. La directora ho ha celebrat. “L’esborrany que ens van trametre cap al febrer, ja més ampliat, recollia tants canvis que estaven desbordats. Per exemple, a batxillerat ens donaven noves optatives i això volia dir que t’havies de posar a fer tot el disseny curricular de la matèria”. Un altre aspecte polèmic era l’avaluació. “Volen retirar els números al batxillerat, però a la selectivitat els números compten. S’haurien d’unificar els criteris”, va reclamar. Els professionals han aplaudit també que Educació incrementi les hores de gestió autònoma dels centres per reforçar els projectes propis.