La mona, una tradició de segles

Com acostuma a passar en moltes tradicions, hi ha diversitat de teories pel que respecta a l'origen. En el cas de la mona, tot apunta que la paraula prové de l’àrab antic, concretament de “munna” que significa “regal o “provisió de la boca”. Sembla que era una fórmula per satisfer el lloguer de terreny i que consistia en una mena de pagament amb diversos productes com les coques, els ous i altres provinents de la terra. També hi ha teories que situen aquesta tradició molt més enllà, a l’època dels grecs, i concretament a unes celebracions que es deien “muniquies” i que es dedicaven a la deessa Artemisa, mentre que s’apunten altres possibles arrels com poden ser d’origen romà, amb una mena de paneres anomenades “munda” que contenien dolços i ous decorats, que s’oferien a Ceres, deessa de l’agricultura, les collites i la fertilitat per aquesta època de l’any. Així mateix, es diu que la seva procedència ve dels celtes. Segons explica Joan Amades al “Costumari Català”, es té constància de la mona i la seva recepta des del segle XV i assegura que, llavors, no incloïa la xocolata per enlloc. Un segle més tard, i gràcies a l’arribada del cacau, procedent d’Amèrica, va començar a elaborar-se la mona amb la xocolata com a ingredient primordial. La presència dels ous a les mones entronca amb una tradició que està molt estesa en diversos països europeus. Són un objecte amb molta presència durant la Pasqua i el motiu és perquè formen part de la simbologia que està relacionada amb l’aparició de la primavera i també entronca amb els rituals de fertilitat antics. En realitat, és un costum pagà que el cristianisme va acollir amb el pas del temps. Com en moltes altres coses, les tradicions populars van acabar acaparant-les la religió. Es diu també que la tradició era que la mona havia de tenir tants ous com anys tenia l’infant que la rebia. El màxim d’ous era de dotze i, per això, els fillols o les filloles només rebien la mona fins a complir els dotze anys. Actualment, és molt habitual que la rebin a edats molt més grans.

A altres zones

La mona és un producte molt usual a altres zones de fora de Catalunya, com el País Valencià o les Illes Balears. A la zona de Múrcia també hi ha força tradició de la mona, si bé mantenint algunes de les característiques del passat, amb ou dur sobre una mena de coca. De fet, en els inicis, la mona sembla que no havia de ser dolça obligatòriament i també es consumia amb productes salats, com poden ser els embotits.