Publicitat
Terrassa

A la recerca de les infermeres

La manca de professionals de la infermeria dispara la competència entre hospitals i la recerca a altres països

Una infermera, practicant una cura al CAP de Sant Llàtzer / alberto tallón

La pandèmia de la Covid va posar de manifest la manca de professionals d’infermeria que arrossegava el sector sanitari des de feia anys i avui, dos anys després, aquest col·lectiu professional viu una emergència sanitària oculta. Als centres de primària, però especialment als hospitals i sobretot als centres sociosanitaris, la manca d’infermeres porta les professionals a doblar torns i a suportar elevades càrregues de treball.

Aquesta carència d’infermeres ha derivat en una autèntica “cacera” de professionals entre els hospitals, que llencen constants crides per xarxes socials oferint contractes indefinits i jornades al 100% com a reclam per incorporar noves professionals que estabilitzin les seves plantilles.

Dos professionals de la infermeria, al CAP Sant Llàtzer/ Alberto Tallón

Les jubilacions, les baixes per esgotament físic i mental, i els abandons de la professió llastren els equips i, davant la dificultat de cobrir totes les vacants amb personal autòcton, alguns centres opten ja per la cerca de professionals a altres països.

Després de dos anys de pandèmia, les professionals continuen suportant dures càrregues de treball i manca de reconeixement laboral

L’Hospital Universitari MútuaTerrassa n’és un exemple. El director d’Infermeria, Miguel Ángel Molina es desplaçava fa uns dies “a Portugal. Avui falten professionals a tot el món, aquesta és la realitat. Nosaltres podem oferir millors condicions laborals, econòmiques i millor model a les infermeres portugueses”.

En només una dècada s’ha girat la truita. Si el 2012 els hospitals britànics temptaven les infermeres catalanes i espanyoles, en un èxode professional sense precedents, ara són els hospitals autòctons els que surten fora a “fitxar” infermeres.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona calcula que a Catalunya falten entre 20 i 25 mil infermeres per complir amb les ràtios de la Unió Europea. El sindicat CSIF estima que a tota Espanya falten 120 mil professionals i l’OMS situa en 6 milions el dèficit arreu del món. Si la situació no canvia, adverteix l’Organització Mundial de la Salut, el 2030 el sistema de cures dels malalts estarà en risc.

Insuficients

“Estem en una situació molt complexa a la que cal donar solució”, apunta Antonia Villalba, directora d’Infermeria del Consorci Sanitari de Terrassa. “Avui la xifra de professionals és insuficient per cobrir les necessitats del sistema de salut”.

Fa anys que no hi ha suficients graduades en infermeria per cobrir la demanda dels hospitals, on les plantilles acusen el sobreesforç de la pandèmia i de la postpandèmia, amb un increment de les baixes per esgotament físic i mental.

Una infermera a consulta en el CAP Sant Llàtzer /Alberto Tallón

Villalba creu que el factor demogràfic serà també determinant els anys vinents. “Les jubilacions de les infermeres de la generació del “baby boom” ja s’estan produint i s’incrementaran els exercicis vinents”, un fenomen que minvarà les plantilles indefectiblement.

Per fer front a aquesta situació, les conselleries de Salut i d’Universitats han anunciat un increment de 570 places a les facultats d’infermeria pel curs 2022/23. Són estudiants que s’incorporaran al mercat laboral l’any 2026, si fan el grau, i el 2028 si fan l’especialitat.

“La solució no passa només per incrementar el nombre d’infermeres –afirma Antonia Villalba, sinó per millorar les condicions laborals i professionals”. El seu centre oferirà 165 places de nou accés el pròxim curs.

Un model sostenible

En aquest moment, “el compromís de les infermeres està sostenint el sistema de salut”, diu Miguel Ángel Molina. Un sistema i un model que avui no és sostenible, afegeix. “No es reconeixen les competències de les professionals, les seves especialitats no estan reconegudes econòmicament, cobren per sota d’altres professionals sanitaris amb nivells d’estudis equitatius i topen amb un sostre de vidre. Tot i ser un 90% de dones, als llocs de responsabilitat sanitaris la majoria són homes”.

Molina recorda que “entren professionals al sistema cada any, però perdem moltes. Cal consolidar un model sostenible que les valori, perquè ens podem trobar que el 2026 s’incorpori una promoció extra d’infermeres i 10 anys després les tornem a perdre, com ja ha passat”.

De fet, encara passa. L’èxode d’infermeres continua, tot i que no al ritme que el 2012, quan es van registrar xifres rècord de professionals formades a Espanya i que, molt valorades professionalment, acabaven desenvolupant els seus coneixements en un sistema sanitari aliè.

Des dels hospitals donen passes per a millorar la situació laboral de les professionals de la infermeria. Tant al CST com a Mútua prenen mesures per a reduir la temporalitat i millorar les condicions laborals. “Abans la recerca de feina era prioritària –comenta Villalba. Ara continua sent molt important, però les professionals valoren altres interessos com la conciliació familiar i les necessitats personals”. Les infermeres volen tenir una vida més enllà de la feina. Així i tot, “la seva vinculació i compromís està sent total”.

Peça clau del sistema sanitari

Des de les direccions d’infermeria dels hospitals recorden que “la infermera és una peça clau del sistema sanitari. És la més propera a la persona. La que ajuda a garantir la salut, facilita les eines per l’autocura. És una peça essencial del sistema sanitari, acompanyant i tenint cura dels pacients i de les famílies”.

Als hospitals, als CAP i als centres sociosanitaris els pacients requereixen un equip de salut multiprofessional que en bona part descansa sobre la feina de les infermeres. El col·lectiu és també un pilar bàsic de la recerca científica i la innovació clínica i assistencial.

Superats els pitjors temps de la pandèmia, les professions vinculades a la salut han escalat en el rànquing de les més triades pels estudiants. La possibilitat d’una feina segura en acabar els estudis i de desenvolupar una tasca de gran valor social ha seduït molts joves. De fet, les escoles d’Infermeria tenen llista d’espera.

A Terrassa l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional, adscrita a la UAB, va tancar matriculació el curs 2021-2022 deixant alumnes sense plaça.

A les escoles universitàries, el dèficit d’infermeres es tradueix també en una manca de docents per donar cobertura a una molt més gran matriculació de futurs professionals.

El dia a dia de la infermera

Horari: Els torns reglats són de 7 hores de matí o tarda i 10 de nit. La realitat és que, donada la manca d’efectius, les infermeres doblen torns i sumen caps de setmana.

Sou: Una infermera sortida de la universitat cobra entre 1.700 i 1.800 euros nets. La majoria han estudiat un grau i un màster d’especialitat, però se les condemna a una categoria (A2) i a un sou inferior a altres professionals sanitaris com farmacèutics, psicòlegs o metges.

Situació contractual: Els hospitals estan fent ara un esforç per acabar amb l’elevada temporalitat de la infermeria. Fins no fa gaire, proliferaven els contractes per hores i per dies, les jornades del 75% i la disponibilitat per ser requerides en qualsevol moment.

Especialitat: A diferència d’altres professions sanitàries, a les infermeres no se’ls retribueix l’especialitat. De fet, només es reconeix les llevadores. Les infermeres pediàtriques o de qualsevol altra especialitat cobren igual que una generalista.

Formació, investigació: Són moltes les investigacions del col·lectiu que contribueixen a millorar les cures, els procediments i la innovació. Les infermeres, però, han de fer recerca en el seu temps lliure.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
A la recerca de les infermeres
To Top