Tornar a casa quan arriba l’estiu

Quan arriba l’estiu, la majoria dels ciutadans de Terrassa comencen les vacances i molts marxen lluny de la ciutat: la platja, la muntanya o fins i tot l’altra punta del món, els egarencs estan repartits per tot el globus durant els mesos de calor. Hi ha un grup de terrassencs, però, que s’escapen de la norma i fan el recorregut contrari a la resta: han estat vivint a l’estranger durant tot l’any, treballant o estudiant, i aprofiten les vacances per tornar a Terrassa i visitar les seves famílies i amics i recuperant el que més han trobat a faltar de la ciutat. Es calcula que, d’entre la totalitat de ciutadans de Terrassa, n’hi havia 7.100 que vivien a l’estranger a principis de l’any passat. I és que la globalització, la recerca de llocs de feina i les oportunitats universitàries porten cada any a molts joves a marxar de la ciutat. És el cas de la Mireia Tutusaus, que va marxar de Terrassa amb 17 anys per anar a viure a Los Angeles, als Estats Units, i estudiar a la vegada que jugava a waterpolo a la Azusa Pacific University. En acabar els estudis va tornar a casa, però ara ha emprès el seu projecte professional a Berlín, d’on ve aquest estiu. Tot i haver voltat pel món, la Mireia no creu que hi hagi més oportunitats a l’estranger, ja que “hi ha oportunitats a tot arreu, i si no les trobes les has de crear tu”. Malgrat això defensa que la seva decisió i la d’altres joves de viure fora és bona “per sortir de la zona de confort, créixer i guanyar experiència professional”. També lamenta que als països del centre o el nord d’Europa “s’incentiva l’emprenedoria amb unes millors condicions laborals i apostant per la innovació”. En Jordi Perez ha passat bona part del curs a Vancouver, Canadà, estudiant Administració i Direcció d’Empreses i comparteix l’opinió de la Mireia. La Carla Moya, en canvi, ha passat l’any a Leipzig, Alemanya, estudiant Sociologia amb el programa Erasmus i tot i que valora la seva experiència a l’estranger, defensa que “s’ha de tenir en compte que no tots els joves tenen capacitat econòmica per marxar de casa i anar a buscar oportunitats fora”. A més explica que després de la seva tornada a casa es quedarà durant una temporada llarga a la ciutat, ja que ha de tornar a estalviar abans de tornar a marxar. La Mireia se’n tornarà a Berlín quan acabi l’estiu: “el waterpolo m’ha portat moltes oportunitats i experiències i és el que em fa tornar a Alemanya. He signat un contracte professional amb la Bundesliga i estaré jugant allà tota la temporada que ve”, detalla. En Jordi, en canvi, passarà de viure al Canadà a traslladar-se a Madrid, on ha trobat feina en una consultoria estratègica. De què parlen els joves que han anat a viure fora quan els pregunten els seus orígens? Tant el Jordi com la Carla creuen que ha estat difícil descriure Terrassa a la gent que han trobat a Vancouver i Leipzig. La segona, com a futura sociòloga, conta als seus companys que Terrassa és una ciutat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que “va tenir un paper molt important durant la industrialització, amb l’arribada de gent de tot el país”. Defineix Terrassa com “una ciutat residencial de gent treballadora”. En Jordi, en canvi, confessa que moltes vegades es limita a dir “soc de Barcelona” per fer-se entendre, ja que creu que és la ciutat que tothom coneixerà perquè és la més turística. Encara que l’experiència de tots ells ha estat molt positiva, no poden evitar trobar a faltar casa seva i la seva ciutat. En Jordi només treu un punt en contra de Vancouver, i és que “el clima és molt fred durant tot l’any”. El clima i la dieta mediterrània és el que més han trobat a faltar. La Carla confessa que “les fruites i verdures d’Alemanya eren com de mentida, i com que soc vegetariana en compro molta, he enyorat molt els tomàquets de l’hort del meu avi”. Encara que defensa que el transport públic de Leipzig és molt millor que el de Terrassa, explica que allà “és difícil trobar un bar on fer un menú del dia com els d’aquí, amb menjar tradicional o amb un entrepà per endur”. A la Mireia també li està costant acostumar-se a la dieta germànica, i afegeix que troba a faltar “el tracte càlid de la cultura mediterrània”. No s’obliden d’afegir a la llista petites coses com “improvisar una excursió a la Mola” o “prendre una orxata pel centre”, imprescindibles que només es troben a casa.