Publicitat
Terrassa

“Els fills, de tecnologia, com més en tenen, més en volen”

La sociòloga de Sant Sadurní de Noia oferirà avui a Terrassa un taller per als pares / miquel monfort

Alba Castellví, sociòloga, mediadora i educadora, atén a la seva consulta particular moltes famílies que li demanen consell. Aquest dimarts a tarda a Abacus oferirà el taller “Fills i mòbils, com educar per fer-ne un bon ús”.

En què consisteix el taller que farà aquesta tarda a Abacus? És un taller on treballem amb els pares i l’objectiu és oferir-los eines per poder donar un cop de mà als fills. Ningú ha ensenyat als pares com orientar els seus fills en l’ús de la tecnologia. Sovint es troben que tenen pocs criteris i, quan els tenen i volen aplicar-los, tenen conflictes, perquè, els fills, de tecnologia, òbviament, com més en tenen, més en volen. Quan posen límits, tenen conflictes.

Hi ha alguna edat per començar a tenir un telèfon mòbil? La Generalitat recomana a partir del segon trimestre del primer d’ESO i no abans, sinó més tard.

Per algun motiu en concret? Perquè es considera que abans no són capaços de fer front els riscos i és pitjor els problemes que poden tenir que no pas els avantatges que comporta tenir-ne.

I com s’evita el mal ús del telèfon mòbil entre els nens? S’evita amb molt de sentit crític sobre què trobaran a l’altra banda i, en paral·lel, s’han de posar certes restriccions per protegir-los d’estudiar poc, de dormir poc o de fer poc esport, activitats importants a la seva edat. S’han d’educar perquè ells mateixos posin les seves restriccions i, mentre no són capaços, les han de posar els pares.

Molts fills argumenten que són els únics de la classe que no tenen mòbil per demanar-lo. Com es combat aquesta qüestió? Doncs explicant que, no perquè els altres tinguin un criteri que nosaltres no compartim, nosaltres hem d’adoptar el criteri de la majoria. Fer una defensa del valor que té tenir un criteri propi dotant-los d’orgull i, finalment, cal cedir, establint condicions d’ús i conseqüències en cas de no complir-se.

Ara molts infants es relacionen a distància, a través d’aplicacions. Es noten canvis en la relació entre ells? El principal canvi que estem notant a causa d’això és que molts no expressen la necessitat de sortir de casa. Es queden a casa perquè les relacions ja les troben a través de la tecnologia. Hi ha molts nanos que, així com abans pressionaven per sortir de casa, ara no volen sortir i són els pares els que els han d’empènyer.

Això es va incrementar durant la pandèmia. Sí. Durant la pandèmia, en el cas dels nens, va créixer un 76% l’ús de les tecnologies, però després no ha revertit. S’ha mantingut i, per tant, va suposar un augment exponencial que està persistint i ha canviat les formes d’oci i de relació.

El cas de les videoconsoles es pot aplicar al que passa amb els mòbils? En la mesura que et connecten a les xarxes socials. Tot allò que et permet connectar als estímuls que suposen els altres, com Instagram, que és un estímul constant amb “likes” o comentaris, o els vídeos que mirem a TikTok, que són molt atractius per a ells. I tot això pot acabar sent molt addictiu. El que té el mòbil és que el portem a sobre i és una connexió permanent de tot el dia. Cada vegada, les addicions a les tecnologies les tractem a edats més baixes.

Va escriure un llibre, “Educar adolescents”. L’adolescència comença abans en l’actualitat? Sí, arriba abans perquè els estímuls que fan adolescents als nostres fills, arriben abans. A més, amb dotze anys ja van a l’institut de secundària, envoltats d’adolescents i copien abans els models dels més grans i es fan grans més aviat.

I això és bo o és dolent? Des del meu punt de vista és dolent, perquè avui en dia als nostres fills adolescents són tractats com a consumidors potencials i és una llàstima que la infantesa s’escurci. Els pares no hi poden fer gran cosa i és impossible evitar-ho. Val la pena que ens plantegem els efectes de cara als nens si es fa una reforma.

És complicat ajudar a créixer a un adolescent? Sí, perquè a l’adolescència es resisteixen i no es volen deixar educar i es pensen que són un producte acabat i que ho saben tot. I dels pares només volen que els ajudin tècnicament i que els hi proporcionen les necessitats materials. La manera d’educar a la infantesa, ha de canviar. I hem d’aprendre a relacionar-nos amb els fills d’una altra manera, amb altres tècniques d’organització familiar.

Érem molt diferents dels adolescents d’ara quan teníem la seva edat? L’adolescent de totes les generacions és igual, perquè necessita entrar en contradicció amb l’adult. El que ha canviat molt són les dificultats dels educadors. Avui en dia, el context no ajuda gens i entorpeix molt la feina dels pares. I educar adolescents avui, és més difícil que mai i el paper de l’autoritat està totalment qüestionat. Abans ho tenien més fàcil.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top