Que aquesta ciutat té molts tics i detalls del modernisme, és una realitat tan evident com que la Masia Freixa va ser cosa de l’arquitecte Lluís Muncunill. Precisament, aquest edifici casa bastant amb l’element que és objecte d’estudi a l’article d’aquesta secció d’avui. Edifici i casa i element i objecte, tot en una mateixa frase. Ni fet expressament.
Quan es descriu a aquesta construcció, la Masia Freixa, s’acostuma a referir que és “d’inspiració gaudiniana”. Ho diu Turisme Terrassa a la seva pàgina web, no és pas cap invent. Doncs d’efectes gaudinians va la cosa, ja que, a la Casa Galí, on hi ha la seu de l’Escola Creixen, antigament Cultura Pràctica, trobem un detall d’aquest reputat arquitecte, nascut a Reus, l’any 1852, i que va morir a Barcelona, 73 anys després.
Ho escrivia la periodista Mercè Boladeras a aquest diari, fa quatre anys, quan aquesta escola va redescobrir el seu patrimoni modernista en el vestíbul de l’entrada al centre per la part del carrer de Sant Pere.
Paviment hidràulic
Allí es pot veure un paviment hidràulic de ciment, amb rajoles “de forma hexagonal” que va dissenyar l’ínclit arquitecte Antoni Gaudí, “cap a l’any 1904 i fabricat a la Casa Escofet de Barcelona”, deia Boladeras. Aquestes rajoles tenen dibuix de relleu que “presenten un terç d’una estrella de mar, un terç d’ammonit i un terç d’algues”, continuava en el mateix article. El paviment, finalitzava la periodista, va ser dissenyat originalment per a l’edifici la Pedrera de Barcelona.
Buscant què és, realment, un paviment hidràulic, s’ha trobat, més o menys, una definició entenedora tècnicament: “és un tipus de terra decoratiu compost a partir de rajoles confeccionades amb ciment, aigua i pigment”.
