Pluja d'estels a la ciutat dels rodatges

Mario Casas roda la seva òpera prima “Mi soledad tiene alas” a Terrassa, on avui la seva presència a la casa Mariano Ros, en ple centre històric,s'ha viralitzat en segons i ha desfermat la bogeria dels fans. Simultàniament, i en un context de total confidencialitat, els actors Macaulay Culkin, Daniel Brühl i Rosamund Pike roden al Parc Audiovisual de Catalunya (PAC), a Terrassa, el segon llargmetratge del director basc Galder Gaztelu-Urrutia, la superproducció “Rich Flu”. Aquest pic de rodatges confirma la condició de Terrassa com a gran estudi cinematogràfic, un plató integral al servei de la indústria de l’audiovisual, capaç d’atraure produccions d’arreu. Fa només quinze dies, localitzadors cinematogràfics de mig món van visitar la ciutat de la mà de la Barcelona Film Commission, de la que forma part la Terrassa Film Commission. Era la parada final d’una “famtrip” (ruta de cortesia) per Catalunya.   [caption id="attachment_426316" align="aligncenter" width="700"] Mario Casas, al carrer de l'Església, parlant amb un membre de l'equip de la seva primera pel·lícula com a director, "Mi soledad tiene alas"/ Nebridi Aróztegui[/caption] Entre els membres de la delegació, el localitzador de la sèrie “The Crown”, que aquest estiu rodava escenes de la sisena temporada a Can Gonteres, o el responsable de la localització de l’escala de la mítica baixada de Joaquin Phoenix a “Joker”. “Els professionals van visitar els Pirineus, la costa catalana i diferents emplaçaments naturals. I a Terrassa van veure les infraestructures”, expliquen des del Parc Audiovisual de Catalunya. Els localitzadors van recórrer el patrimoni històric i “van quedar impressionats amb la Seu d’Ègara i la Masia Freixa”.  

Cent rodatges

  Avui, els platós del Parc Audiovisual i les localitzacions a Terrassa i al seu entorn mobilitzen anualment un centenar de produccions de ficció (cinema, televisió, plataformes), documentals, publicitat, i videoclips. Terrassa ha recuperat el ritme de produccions després de l’aturada de la pandèmia i de la marxa a Madrid de les produccions de Netflix, per la seva aliança amb els Sequoya Estudios. “Hem remuntat recuperant publicitat, que abans no podíem atendre per manca d’espai”, explica Cristina Brandner, gerent del PAC. “La segona pota de la recuperació és el ‘combo’ Parc Audiovisual-Ciutat”. El parc funciona com a una finestra única davant les productores, que troben en la Terrassa Film Office un servei integral per localitzacions a la via pública i a espais privats, gestions de permisos, material, hostalatge... el que demanin”. Aquesta atenció “a mida” de cada productora és un distintiu de Terrassa enfront d’altres parcs audiovisuals. Avui, la factoria audiovisual de Terrassa funciona al 90% de la seva capacitat. El 40% de les produccions es desenvolupen entorn del Parc Audiovisual i el 60% al carrer.   “Estem captant produccions i atenent les que arriben d’una Barcelona atractiva, però col·lapsada”, explica Pep Forn, regidor de Projectes Audiovisuals. “Terrassa pot oferir imatges de gran ciutat, paisatges a l’aire lliure i localitzacions específiques. A banda dels platós, a l’Hospital del Tòrax es recreen escenes de comissaries o hospitals, i el patrimoni ofereix ambientacions singulars”. La indústria de l’audiovisual abasta avui un món que transcendeix la televisió i el cinema. Pren una nova dimensió en l’aplicació de les noves tecnologies de l’audiovisual també a la medicina, el comerç, l’àmbit social. En aquest context, “Terrassa té un ecosistema que ningú pot replicar –apunta Forn–. Al PAC hi ha empreses residents de càsting, decoracions, llums, material de rodatges i drons. I la ciutat funciona com un ecosistema audiovisual, amb l’Escola Superior de Cinema (ESCAC); el CITEM, la primera escola en nous llenguatges audiovisuals; la UPC, amb el grau d’Enginyeria Audiovisual, i el grau de formació audiovisual de l’institut Santa Eulàlia”. Aviat també amb el Film Lab, un laboratori de nous llenguatges audiovisuals que s’ha de posar en marxa aviat i que brindarà oportunitats als estudiants de final de grau i a les “start-ups”.