Terrassa no compleix el calendari de les ZBE, però ho farà aquest any

El decret del Govern estatal que fixa l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions (ZBE) abans del 2023 ha agafat la majoria d’ajuntaments sense el desplegament de les mesures, el material per fer-ho ni un calendari tancat. Terrassa és una de les poques excepcions. Tot i no complir amb el calendari, la ciutat té el compromís d’implantar la zona de baixes emissions el desembre del 2023. El ple municipal de desembre del 2022 va ratificar un decret d’alcaldia que compromet l’Ajuntament a tirar endavant les mesures per a reduir dràsticament la contaminació. De fet, l’administració local ha demanat ajut econòmic als fons europeus Next Generation per un import de 7,7 milions d’euros per començar a fer el desplegament. La sol·licitud està pendent de resolució, però compromet Terrassa a començar la implantació de la ZBE aquest 2023. Segons el projecte municipal, la zona de baixes emissions de Terrassa ocuparà un ampli centre urbà, espai on es donarà prioritat als vehicles no motoritzats, s’allunyarà la circulació rodada dels centres escolars i ex preveu una millora de l’accessibilitat, la millora de la permeabilitat de la bicicleta, facilitant la seva circulació per la zona i la consegüent reducció de vehicles contaminants. La proposta incorporada a l’expedient de la sol·licitud d’ajut a Europa, a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda urbana, fina la delimitació de la zona de baixes emissions de Terrassa entre el passeig del 22 de juliol pel nord, el parc de Vallparadís per l’est, la carretera de Montcada pel sud i el carrer de Faraday per l’oest. El Pla de Mobilitat dibuixa en fase 1 aquesta àmplia peça central de la ciutat com a una zona urbana d’atmosfera protegida (ZUAP). Una ZBE que està envoltada de zones 30, on els vehicles no han d’excedir aquesta velocitat. Bona part dels carrers interiors dels barris de la ciutat ja són zona 30, amb trànsit pacificat. De fet, només les avingudes i les grans vies de circulació mantenen el límit dels 50 kilòmetres/hora propi de les zones urbanes. La data de l’1 de gener del 2023 com a referent per a la implantació de les ZBE a les ciutats ha estat posada en qüestió pels municipis des del primer moment. Els ajuntaments van demanar temps per a implantar mesures que comporten restriccions que afecten col·lectius, com els autònoms, que no poden renovar flota d’un dia per l’altre. Des de la segona corona metropolitana, els municipis de l’Arc Metropolità han demanat no només temps, també que l’aplicació de les restriccions associades a la implantació de la ZBE es faci de manera simultània. A Catalunya, Sant Cugat i l’Hospitalet són els únics municipis grans que han implantat la ZBE. A Terrassa, però, “encara hem anat més lluny, amb l’ampliació de l’illa de vianants, donat que les restriccions no només afecten els vehicles etiquetats, sinó a tots” comenta Lluïsa Melgares, tinenta d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat. “Ens hem avançat i hem estat més ambiciosos en el compromís de reduir la contaminació a la zona on hi ha més escoles concentrades”. Melgares recorda que l’ordenança de mobilitat aprovada aquest mandat contempla les ZBE, les ZUAP i les illes de vianants.  

Un reglament en qüestió

  Des de l’Ajuntament de Terrassa apunten que el reglament de la llei de les ZBE aprovat “a correcuita” pel Govern de l’Estat el dia 28 de desembre “no dona arguments sòlids i no volem que ens passi com a la ciutat de Barcelona”, que va veure com la seva zona de baixes emissions acabava suspesa i als tribunals de justícia.