El cavall de Carnestoltes atia la picabaralla entre animalistes i comparses

El debat sobre el benestar animal torna a despuntar a Terrassa. El motiu és la participació d’un cavall en la Rua Mortuòria de Dimecres de Cendre, que organitza La Mascarada el proper 22 de febrer. Una participació que ha suscitat crítiques d’algunes veus animalistes, així com la desaprovació (que no pas prohibició) de l’Ajuntament de Terrassa. En tot cas, i si no hi ha fets sobrevinguts de darrera hora, la Rua Mortuòria sortirà del Raval amb un carruatge conduït per un cavall de tir. De fet, la regidoria de Benestar Animal enllestia a darrera hora d’ahir un informe favorable a l’autorització de l’acte, tot i desaconsellar-ho i vincular-ho a la garantia de mesures de benestar animal. Habemus Rua Mortuòria. La polèmica ha esclatat en les darreres 48 hores, després que La Mascarada comencés a rebre missatges contraris a la utilització del cavall per part de veus animalistes. “Estem sent objecte d’assetjament”, denuncia Mireia Gavaldà, portaveu de La Mascarada. “I sí, en diem assetjament, perquè no és la primera vegada que ens passa i ara tenim les eines per poder veure-ho amb perspectiva”, afegeix.

Dos veterinaris

En tot cas, des de la mascarada enraonen que han pres “les mesures oportunes perquè tot es faci de la manera correcta” i que es garanteixi el benestar animal del cavall. De fet, hi participaran 4 membres del personal de l’Hípica i dos veterinaris. A més de l’acompanyament, Gavaldà afegeix que l’acte en sí mateix no reverteix comportaments que el puguin espantar. “Evidentment el cavall no porta foc a sobre, ni tampoc hi haurà 30.000 persones veient el recorregut”, explica Gavaldà. Finalment, remarca que l’acte està emparat “per la legislació vigent”. Certament, l’Ajuntament de Terrassa autoritzarà la desfilada, en un informe favorable que -tanmateix- té molts matisos. I és que la regidoria de Benestar Animal desaconsella formalment treure el cavall, però no el prohibeix. “Quan hi ha animals, primer demanem a l’entitat si és del tot imprescindible. I si no ho és, desaconsellem la seva utilització”, detalla el regidor Noel Duque. “Ara bé, no prohibim, deixem que l’entitat decideixi. Preferim anar de bracet i anar construint un nou escenari entre tots”, afegeix. L’informe també inclourà un conjunt d’indicacions per garantir el benestar de l’animal. “Són mesures com que hi hagi control veterinari, que es faci en horari diürn, que no hi hagi música amplificada i evitar fets com la lluminositat, els sorolls i els fums”, enumera Duque. “No són mesures polítiques, darrere hi ha ciència”, conclou.

“No té cap sentit”

Mentrestant, en el debat s’han alçat altres veus com la de l’exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, qui sortia a xarxes en defensa de La Mascarada. “Penso que s’està volent generalitzar i posa emperons sense cap sentit, ja que controlat i perfectament cuidat pel seu propietari i amb un recorregut sense massificació, és del tot possible no fer cap mal a l’animal. A més a més, posa la tradició dins l’eix de debat: “També hem de saber respectar les tradicions que tenen un control i una finalitat molt llunyana al maltractament”.

I què es farà per Els Tres Tombs?

Dóna la casualitat que tan sols quatre dies més tard de la Rua Mortuòria tindrà lloc les passades d’Els Tres Tombs a Terrassa. Tot i que Sant Antoni Abat té lloc el 17 de gener, a la ciutat es fa festa el diumenge vinent 26 de febrer. El regidor de Benestar Animal, Noel Duque, explica que ja s’han implementat mesures com el control de les passades per videovigilància i la realització de controls d’alcoholèmia als genets i acompanyants dels animals. “En aquest cas, entenem que són els protagonistes de la festa i que de fet reben homenatge. Però això no impedeix que es compleixen les mateixes mesures de protecció animal”, diu. De fet, la seva regidoria ha proposat als organitzadors -sense èxit- que reinventin la festa i la desenvolupin a l’Anella Verda. "Poden fer-la al camp, recobrant el seu sentit incial i fins i tot ser beneïts allà i no pas a una sorollosa Rambla dins la ciutat", enraona Duque. "Tota manera, és un debat de com percebem el món", conclou.