El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que avança les eleccions generals al 29 de novembre de 2026. Ho ha fet des de les escales de la Moncloa en una compareixença sense preguntes que tanca els dos dies de reflexió que s'havia pres divendres, quan el Congrés va tombar els dos decrets de mesures d'habitatge amb el vot en contra del PP, Junts i Vox. Els terrassencs, com la resta de ciutadans de l'Estat, passaran per les urnes, doncs, d'aquí a poc menys de dos mesos i ho hauran de tornar a fer el 23 de maig de 2027 en les eleccions municipals.
El Consell de Ministres es reuneix des de les 11.30 hores en una sessió extraordinària per aprovar la convocatòria, que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà dimarts 6 d'octubre. Amb el decret, el Congrés i el Senat quedaran dissolts. Moltes veus del PSOE defensaven avançar les eleccions per aprofitar la mobilització de l'esquerra per l'habitatge. També dirigents territorials, alcaldes i candidats volien que les generals se celebressin abans de les municipals, autonòmiques i forals del 23 de maig de 2027.
En el seu discurs, Sánchez ha demanat "mobilització" perquè les forces progressistes obtinguin una majoria "molt més àmplia" que els permeti "doblegar les elits". El president espanyol ha plantejat els comicis com una tria entre sumar-se a "l'onada ultradreta" o fer que Espanya continuï sent "un baluard de justícia social i de responsabilitat mediambiental". Ha admès "errors" del seu executiu, però ha defensat la feina feta i ha retret a l'oposició que faci servir el poder autonòmic i municipal per frenar polítiques en benefici de la ciutadania.
El vot a Terrassa
En les últimes generals, les del 23 de juliol de 2023, el PSC es va imposar amb claredat a la ciutat amb el 36,52% dels vots, gairebé 14 punts més que en la convocatòria anterior. Sumar-En Comú Podem va quedar en segona posició, amb el 15,95%, seguit del PP (12,28%), ERC (11,38%) i Vox (10,01%). La participació va ser del 65,25%.
La mobilització per l'habitatge també ha arribat a la ciutat. Dijous passat hi va haver una concentració per exigir un habitatge digne a Terrassa. El Sindicat de Llogateres havia convocat una manifestació dissabte a l'Hospitalet de Llobregat, amb columnes des de diverses ciutats, però es va ajornar pels avisos per pluja i es farà aquest dilluns a les 19 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona.
Calendari i enquestes
Les candidatures s'hauran de registrar entre el 21 i el 26 d'octubre. La campanya començarà divendres 13 de novembre i durarà 15 dies, fins a la mitjanit del divendres 27. A l'esquerra del PSOE, Sumar presentarà el 17 d'octubre la nova marca, Front Ampli. El cap de llista per Barcelona podria ser Ernest Urtasun, ministre de Cultura.
El darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), del 14 de setembre, situa el PSOE com a primera força amb el 31% dels vots, 5,5 punts per sobre del PP. Les enquestes privades, en canvi, apunten majoritàriament a una victòria del PP i a una majoria absoluta de la dreta. Sigma Dos, per a El Mundo, dona 204 diputats a PP i Vox, molt per sobre dels 176 de la majoria absoluta.
Decrets i amnistia
El govern encara podria recuperar els decrets d'habitatge. El Consell de Ministres de dimarts els podria tornar a aprovar i, amb les cambres dissoltes, la convalidació passaria a la Diputació Permanent. En aquest òrgan, PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i la representant del Grup Mixt, Ione Belarra (Podem), sumen majoria absoluta amb el vot de Francina Armengol, presidenta del Congrés. Podrien convalidar el primer decret sense Junts, encara que el PNB s'oposa al segon.
La dissolució de les Corts també farà decaure les lleis en tràmit, com la dels grups de pressió o la de mesures contra la violència vicària.
L'avançament coincideix amb una setmana clau per a l'amnistia. El ple del Tribunal Constitucional (TC) es reuneix dimarts amb dues ponències favorables a aplicar-la a la malversació, sobre els recursos de Jordi Turull i Dolors Bassa.
La decisió pot obrir la porta al retorn de l'expresident Carles Puigdemont i també del terrassenc Lluís Puig, exconseller de Cultura, a l'exili a Brussel·les des del 2017. El Tribunal Suprem fins ara no ha aplicat l'amnistia a aquest delicte. Té previst aixecar les ordres de detenció quan el TC dicti la primera sentència, que trigarà uns dies a publicar-se.
