El ple votarà divendres sobre la retirada dels honors franquistes

El debat sobre la retirada d’honors i reconeixements franquistes encara presents al paisatge urbà arriba al ple demà divendres, de la mà del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). La institució presenta una proposta al plenari que serà debatuda amb els grups municipals i que culminarà amb una votació per part del plenari.   [caption id="attachment_466985" align="aligncenter" width="467"] La placa franquista situada al domicili d'Alfons Sala va ser objecte de pintades l'1 d'octubre /Nebridi Aróztegui[/caption] Dinou persones i l’exèrcit espanyol que van rebre honors durant la dictadura o bé estan inclosos en el nomenclàtor de la ciutat estan a la corda fluixa amb la nova llei de memòria democràtica. La norma ha obert un debat fins i tot en el si del CEHT, on coexisteixen dues posicions fonamentades: els partidaris de la retirada de tots els honors i reconeixements i els que, des de posicions democràtiques, aposten per l’oblit per superar el conflicte. Amb el CEHT, intervindran tres persones i entitats més al ple. L’associació de veïns de Ca n’Aurell presentarà una proposta sobre les mesures de pacificació dels carrers Arquimedes i Galileu. A banda, Jose Luís Charles defensarà una proposta sobre transparència, ètica i vinculada al Reglament de Participació Ciutadana, i Roger Frisach farà una intervenció (en aquest cas no es votarà), sobre la cessió del 30% a habitatge protegit. El ple de febrer també portarà a votació el Pla Director de Polígons i el Pla d’Integritat Institucional, que desplega els instruments per garantir la integritat i l’ètica pública a l’Ajuntament, entre ells un nou Codi Ètic. El govern porta a votació el reconeixement de Terrassa per esdevenir Ciutat Candidata pel Comerç Just i l’aprovació del programa d’actuació triennal (2023-2025) de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025, a la que la ciutat s’incorporarà.