La línia entre l'art
urbà i el
gargot que embruta és molt fina. Aquí us oefrim quatre opinions que ajuden a entendre-ho.
PERE MONTAÑA, urbanista
[caption id="attachment_467290" align="aligncenter" width="700"]
Pere Montaña[/caption]
"Donen imatge de ciutats brutes, desendreçades"
”Hi ha molts tipus de grafits -apunta l’urbanista Pere Montaña-. Hi ha
expressions artístiques, art urbà, però també altres que embruten els carrers” i acaben sent “un problema estètic, donen una imatge de ciutats brutes, desendreçades, d’espais
degradats”. Ànima del Pla d’Ordenació de Terrassa i líder de molts projectes urbanístics a la ciutat, Montaña sosté que “l’administració ha d’intervenir tantes vegades com calgui per netejar els edificis protegits”. Quan els immobles són privats, “la responsabilitat és compartida”, defensa. Montaña proposa reconduir els autors dels tags “cap a l’art urbà” i posa com a exemple les empreses i els comerciants que “acorden amb els grafiters la decoració de les seves façanes amb un grafit o mural. Hi ha un codi entre ells i es respecten. És una bona
solució i t’estalvies netejar deu cops l’any”.
ALBERT L.CO, grafiter
[caption id="attachment_467291" align="aligncenter" width="700"]
Albert L.co[/caption]
"Cal un canvi de mentalitat. El grafit és llibertat"
Va començar en això amb 14 anys i en té 33. Aquest artista urbà terrassenc és
grafiter muralista però ve “de la firma”, i ho diu amb orgull. De la “firma”, dels “tags” aquells amb els quals es va començar a avesar a la riera del Palau, mirant de reüll. Albert L.co assegura que entén els empipaments per alguns grafits en murs, però reivindica en determinats espais (edificis tapiats, per exemple) el que considera “la forma d’art més antiga”, hereva de l’art rupestre. “Jo advoco per modificar el concepte. Cal un canvi de mentalitat. El grafit és llibertat. Et sents poderós quan ho fas, vols deixar la teva petjada. Les firmes es relacionen amb la
delinqüència quan no ho són”, diu, categòric, aquest grafiter que ha participat, fent un símil futbolístic, tant en la “lliga” de la firma ràpida (al principi va ser “Pluma”, després “Snok”) com en la del mural legal, l’obra pensada, “la peça”.
MANEL CALDÉS, empresari immobiliari
[caption id="attachment_467292" align="aligncenter" width="700"]
Manel Caldés[/caption]
"El preu de l'habitatge baixa en un entorn degradat"
L’efecte “
vidres trencats” eixamplat es deixa sentir en moltes ciutats: la degradació crida a la degradació, com una taca d’oli. Es genera sensació
d’impunitat i s’imposa la propensió a més trencaments en els voltants. Les repercussions econòmiques en l’activitat immobiliària de la
deterioració, almenys estètica, en alguns sectors són, no obstant això, “molt difícils de quantificar”, ressalta Manel Caldés, administrador d’Activa Immobiliària, empresa terrassenca. El que queda clar és que la panoràmica d’un o de diversos edificis plens de grafits “minva la seva imatge de cara a un comprador”, apunta Caldés. Tot i això, aquest empresari subratlla que en el mercat “té més
incidència el barri i l’estat general de la finca”, amb pintades o sense. Per descomptat, “el preu de l’habitatge baixa en un entorn degradat. És un tot plegat”. Caldés recorda una dita escaient: “Què val casa teva? El que val la del teu veí”.
SALVADOR NAVARRO, arquitecte tècnic
[caption id="attachment_467293" align="aligncenter" width="700"]
Salvador Navarro[/caption]
"Com més neta estigui la ciutat, més s'ho pensaran"
Membre del Col·legi d’Arquitectura Tècnica, el terrassenc Salvador Navarro apunta que Terrassa “té
grafiters de qualitat”, però “els tags i les firmes embruten la ciutat”. Navarro apunta una teoria: “Si neteges ràpidament, no augmenta. Si no ho fas, augmenta perquè tothom s’atreveix”.
L’arquitecte tècnic argumenta que la ciutat de Terrassa té un
hàndicap, donat que proliferen “els sòcols de pedra als edificis. És un material que absorbeix la pintura i els esprais i que necessita productes químics, més cars, per netejar-ho”. El resultat és que molts propietaris opten per pintar els sòcols, una solució que permetrà més tard repintar per tapar els “tags”, però que malmet l’estètica de les façanes. Hi ha solucions tècniques per protegir les façanes, diu Navarro, entre elles “acabats acrílics amb aparença d’arrebossat que permet
repintar cada cop que s’embruta”. Al vidre, però, la pintada guanya la partida.
