A la ciutat de Terrassa conviuen persones de 99 països diferents.
La població estrangera torna a créixer després de l’aturada migratòria forçada per la pandèmia i, a 1 de gener del 2022, les últimes dades de l’
Institut d’Estadística de Catalunya, la població estrangera se situa en 31.516 persones, el que representa un 14,06% de la població egarenca.
La xifra d’estrangers va augmentar en
1.218 persones durant l’exercici 2021, després que l’any 2020 a penes arribessin a Terrassa 63 persones de l’estranger. L’increment postpandèmic és d’un 4,02% i posa de manifest que el flux migratori recupera el pols a la ciutat.
Ho fa encara tímidament, però. El 2019, abans de la covid, van arribar a Terrassa més de 2.000 persones procedents d’altres països i l’any 2018 van ser més de 1.800.
Van ser dos exercicis de recuperació migratòria, després d’una aturada pràcticament una dècada. Entre 2010 i 2018, coincidint amb la recessió posterior al crac de l’immobiliari, la majoria d’exercicis es van tancar en negatiu, marxaven més persones a l’estranger que les que arribaven. Es trencava d’aquesta manera un cicle espectacular de vuit anys –entre 2002 i 2009–, en què Terrassa va rebre un flux constant de més de 3.000 estrangers cada any.
Ara, les dades de població estrangera estan lluny d’aquells indicadors pel que fa a les arribades. En la foto fixa,
la comunitat forana (31.516) ja iguala la del 2010 (31.777).
Als districtes 2 i 6
Per districtes, el 2 i el 6 concentren la majoria de la població estrangera de la ciutat, Més de 6.000 persones nascudes a altres països viuen a cadascun d’aquests dos sectors.
Al districte 2, la població estrangera és un 28,79% del cens. Al districte 6, amb més densitat de població, suposen un 15,46% del total del veïnat. El districte 3, amb 4.492 estrangers (un 17,26 de la població), és el tercer territori en persones d’altres països i l’acabat d’estrenar districte VII, és on viuen menys persones foranes, concretament 762, un 8,3% de la població.
Per país origen, el col·lectiu d’estrangers més nombrós continua sent el dels terrassencs nascuts al Marroc. A 1 de gener del 2022 vivien a Terrassa
13.634 marroquins. Són un 43,39% de la població estrangera establerta a la ciutat i un 5,81% dels marroquins que viuen a Catalunya.
Molt per darrere hi ha les comunitats de Colòmbia (1.338) i Veneçuela (1.304), les dues més nombroses a la ciutat després de la població procedent del Marroc. L’èxode de població viscut recentment a aquests dos països llatinoamericans ha situat els seus emigrants al capdamunt de les estadístiques, per davant de la població procedent del Senegal (1.221) i la xinesa, (1.214).
Lleugerament per sobre dels mil habitants figuren països com Romania (1.116), Itàlia (1.099) i Hondures (1.016). I fregant els mil (973) Paraguai.
El retrat de la Terrassa del 2022 és molt polièdric. Pràcticament, conviuen
100 nacionalitats diferents, la majoria de les quals tenen desplaçades a Terrassa menys de 50 persones. Entre aquests petits col·lectius hi ha ciutadans procedents de països com Armènia, Albània, Vietnam, Filipines, Suècia, Canadà, Austràlia, Palestina, Corea del Sud, Indonèsia o Kazakhstan.
Joves en edat laboral
Pel que fa al perfil de la població estrangera establerta a Terrassa, hi ha lleugerament més homes (16.117) que dones (15.399).
La piràmide de la població mostra que el flux migratori aporta a la ciutat gent jove, en edat laboral i fèrtil. La majoria de la població forana té entre 25 i 49 anys. No hi ha pràcticament estrangers majors de 69 anys a Terrassa, on sí que hi ha nens d’altres països, però en molta menor proporció que els adults.
La piràmide d’edat de la població estrangera està lluny de la piràmide clàssica de base ampla que garanteix el relleu generacional d’una població. Com la piràmide del global de tota la ciutat, s’estreny a la base, però en menor mesura. A la
gràfica forana, els menors de 15 anys són la meitat de la població adulta nascuda a altres països.
Del recull estadístic de l’Idescat se’n desprèn que la ciutat de Terrassa ha vist incrementar-se la seva població durant l’última dècada, passant dels 212.724 habitants del 2010 als 224.114 de l’1 de gener del 2022. Aquest augment no s’ha vist reflectit en la xifra de població estrangera, que en números absoluts es manté per sobre dels 31.000 habitants.
Quatre terrassencs acabats d’arribar
Antonio Manuel Alves, 23 anys
“Buscava un hospital gran per exercir d’infermer”
Aquest jove infermer procedent de la ciutat portuguesa de Chaves, prop de la frontera amb Galícia, ho tenia clar. “Sóc d’un municipi petit i buscava una ciutat mitjana i un hospital gran per exercir com a infermer, gaudir de l’activitat i conèixer gent”. Va arribar a Terrassa fa un any i “al principi em va costar una mica adaptar-me pel català, però ja ho he fet i tinc casa”. Treballa a Mútua, on “treballo a gust i també em formo. M’encanta ampliar coneixements!”.
Marianela Palmien, 25 anys
“A Terrassa el tracte és molt bo i es pot projectar un futur”
Marianela és una dels poc més de 600 argentins que viuen aquí. “Independitzar-se allà és difícil tal com està l’economia”, diu. Tenia familiars i amics aquí i va decidir agafar la maleta amb la seva parella Carlos i la seva filla, Madison, per instal·lar-se a Terrassa. Una ciutat, diu, on “el tracte és molt bo i on es pot projectar un futur”. Treballa amb compatriotes argentins a la cafeteria “El Callejón”, al número 1 del carrer del Cardaire. “Aquí hi ha una gran diferència en l’econòmic -apunta-. Fins i tot puc estalviar!”.
Daniel Urraco, 36 anys
“Ens sentim segurs, lliures i amb ganes de començar”
El Daniel acaba d’aterrar a Terrassa amb la seva família, procedent de Tegucigalpa (Honduras), on les polítiques de control i tancament de mitjans han deixat aquest periodista “sense feina, per treballar en un mitjà no afí, i a la meva dona, funcionària de l’estat, víctima d’assetjament”. Intenten trobar casa i feina a la ciutat per començar una nova vida, i ja valoren “la tranquil·litat, ens sentim lliures i segurs. Els nens juguen al parc sense por a un segrest”, ens diu.
Marwan Labban, 42 anys
“Vaig deixar el Líban i ara tinc una acadèmia d’anglès”
Orginal del Líban, ha passat per París i Madrid abans d’arribar a Terrassa, per incorporar-se com a cap d’estudis a l’acadèmia d’anglès What’s Up!. “Al final l’he comprat i sóc administrador amb la meva sòcia”, ens diu. Ha estudiat disseny gràfic, comunicació audiovisual i “m’he format com a professor per tenir la meva acadèmia”. Marwan va marxar del Líban “per conèixer món i créixer com a persona”. Li agrada Terrassa, diu, una ciutat que des de fa una setmana comparteix amb la seva dona australiana.
