El 83,87% dels locals comercials del centre de Terrassa estan actius, segons l’últim informe de l’Observatori dels centres urbans impulsat per la Fundació Comerç Ciutadà que agrupa les associacions de comerciants de set ciutats, incloent-hi també Sabadell, Granollers, Mataró, Olot, Vic i Sant Cugat. Tot i que aquesta xifra és lleugerament per sota de la mitjana (-2,1%), la ciutat destaca per la seva alta concentració d’establiments.
Anna Roque, gerent de Terrassa Centre, valora les dades, però assenyala que “les comparatives es fan entre ciutats molt diferents”. En aquest sentit, explica que Terrassa disposa d’un centre comercial urbà d’uns 5.000 m², mentre que la mitjana de l’estudi se situa en 8.600 m². “Ciutats com Sabadell o Granollers tenen centres comercials més allargats, però a Terrassa la superfície és menor i, en canvi, tenim una concentració més gran d’activitats comercials”, destaca.
Si es mesura la densitat comercial, nombre d’establiments per cada 100 metres, Terrassa està per sobre de la mitjana. Mentre l’Observatori situa el valor mitjà en 7,76 establiments per cada 100 metres de l’àrea comercial del centre, Terrassa en té 11,9. “Tot i una lleugera disminució recent d’un punt en el cens absolut d’establiments respecte al 2024, estàvem al 84,9% i ara estem al 83,8%, en valors absoluts és molt poc significativa”, matisa Roque.
El cens actual, elaborat semestralment a peu de carrer, recull 651 establiments a l’àrea analitzada, que inclou l’illa de vianants del centre, carrers limítrofs i la rambla d’Ègara.
L’informe mostra una tendència de normalització del sector comercial després dels canvis provocats per la pandèmia. El 2021, es va produir un augment d’obertures de botigues probablement derivat de les oportunitats generades per locals tancats. Però entre el 2022 i el 2023, tant Terrassa com la mitjana de les ciutats analitzades per l’Observatori van registrar una lleugera reducció, fet que suggereix una certa estabilització del teixit comercial.
El primer semestre de l’any 2025 a Terrassa s’han registrat 19 obertures, 24 tancaments i 9 canvis d’activitat, amb un saldo net negatiu de 5 locals. Fa un any, el balanç era positiu, amb gairebé deu botigues més obertes.
Tot i això, Anna Roque fa una valoració optimista: “Hem tingut 9 establiments que han tancat i han reobert amb una altra activitat; això vol dir que hi ha rotació, potser abans era una botiga de roba i ara ofereixen equipaments per a la llar o serveis, o al revés”.
De fet, l’informe valora la “confiança inversora”, segons si la rotació ha estat en el sentit d’invertir (canvis de sector i obertures) o, per contra, ha estat per tancar (desinvertir).
En els 7 anys que fa que es realitza el seguiment, des de 2018, tenint en compte les variacions entre obertures, tancaments i canvis de sector, el cens ha perdut 44 activitats, però alhora les dades mostren una capacitat d’adaptació i una voluntat de mantenir viu el teixit comercial al centre amb la rotació.
Botigues, activitat majoritària
Un aspecte destacat és que Terrassa manté el comerç com a activitat predominant, per sobre de la restauració i els serveis. El 52,2% dels locals són botigues, el 20,2% es destinen a restauració, el 24,5% a serveis i només el 3,1% a equipaments. Segons Roque, aquest equilibri és un valor positiu: “En altres ciutats els serveis han anat guanyant pes, a Terrassa mantenim el comerç com a eix principal. És una dada que parla de la fortalesa i especialització al nostre centre”.
També destaca l’evolució de la restauració: “En els últims anys hem crescut molt en aquest sector perquè partíem d’unes xifres molt baixes dins l’àrea d’estudi, que pràcticament coincideix amb l’illa de vianants. En serveis també hi ha hagut un increment, però potser no tan accentuat com en altres ciutats”. Roque conclou que la presència predominant de botigues és “una dada especialment positiva, independentment del tipus de marques presents”.
Un 17,85% més de vianants
L’observatori, amb col·laboració de la UAB i suport de la Generalitat i els ajuntaments, també calcula aspectes com els fluxos de visitants que transiten diàriament pel centre urbà, amb 19 comptadors situats en punts estratègics dos cops l’any; el primer període del 2025 va ser del 29 d’abril al 18 de maig, i el segon serà del 14 d’octubre al 2 de novembre. En la primera ronda d’aquest any, la ciutat ha experimentat un augment significatiu en el nombre de vianants diaris, amb un increment del 17,85% respecte a l’anterior. Aquesta xifra, que se situa en 8.412 vianants per dia i punt de comptatge, bat amb escreix la mitjana de les altres ciutats, concretament en un 55,96%. Entre abril i maig de 2025, van transitar pel centre 115.572 vianants diaris.
Roque recorda que, malgrat la davallada de vianants durant la pandèmia, Terrassa sempre ha mantingut valors molt per sobre de la mitjana. La caiguda vinculada a la covid es va produir més tard que en altres ciutats. L’any 2019 es va registrar el pic més alt de flux de vianants de l’estudi, amb 9.469 vianants per dia i punt de comptatge. Els valors més baixos van ser el primer semestre de 2021 (6.910) i el segon de 2023 (7.042).
