La identitat d’una ciutat també es construeix a partir del seu passat i de com aquest es posa al servei del futur. Amb aquesta idea, el taller “Sentiment de pertinença i cohesió social”, celebrat aquest dimarts al centre cívic Montserrat Roig, ha posat sobre la taula la necessitat de reforçar l’empremta del patrimoni industrial en el paisatge urbà de Terrassa. Desenes de personalitats i representants d’entitats locals hi han participat amb l’objectiu d’aportar propostes per fer de Terrassa una ciutat més reconeguda, orgullosa i cohesionada.
Entre les iniciatives que s’hi han debatut, destaca la creació d’un circuit dedicat al patrimoni industrial amb una senyalització uniforme, així com la seva divulgació a les comunitats educatives per promoure’n el coneixement entre les noves generacions. També s’ha insistit que aquest patrimoni ha de ser accessible, divers i inclusiu, amb un llenguatge entenedor per a tothom i no només centrat en l’“skyline terrassenc” que tothom coneix.
Un dels missatges més repetits ha estat que “la ciutadania local ha de ser el motor de les rutes de patrimoni de la ciutat”, i que cal mirar més enllà de les fàbriques històriques. “Hi ha un patrimoni industrial, el del present, al qual no se li dona veu. S’han de treballar totes les indústries, no només les de valor arquitectònic. A l’actualitat té valor, i al futur se li donarà pel que va arribar a ser”, han apuntat alguns dels participants.
Altres idees sorgides han estat el desenvolupament de mapes i fitxes indicatives tant del patrimoni industrial existent com del desaparegut, o lligar grans esdeveniments de ciutat —com podria ser una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya— amb els elements patrimonials. També s’ha parlat de la necessitat de magnificar l’orgull terrassenc, que alguns assistents consideren poc projectat, mitjançant campanyes que en reforcin la imatge.
El taller, el tercer i últim del cicle impulsat per l’Ajuntament de Terrassa per treballar la marca de ciutat, s’emmarca en un procés col·lectiu de reflexió i proposta. Tal com ha recordat el tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Joan Salvador, “s’ha de donar motius, accions i escenaris on la gent es trobi còmoda. Quan trïin Terrassa, que no sigui l’antic ‘efecte de ciutat dormitori’. Que la gent que vingui vegi que hi ha esport, cultura, teatre, cinema... No cal sortir de la ciutat per a trobar-ho. Que vegin que la ciutat està preparada per recepcionar tothom qui ve”.
La jornada no s’ha centrat únicament en el patrimoni, sinó que també ha explorat altres eixos de projecció de la ciutat. S’hi ha parlat de la cultura, l’esport i els esdeveniments ciutadans com a motors de dinamització, així com del transport públic com a agent fonamental per connectar Terrassa amb l’entorn. A més, s’ha posat èmfasi en la necessitat de reforçar el vincle de les persones nouvingudes i en la creació d’un programa d’“ambaixadors de la ciutat”, que ajudin a transmetre els valors i els punts forts de Terrassa arreu.
La dimensió emocional també ha tingut un espai destacat, amb el plantejament d’un “mapa emocional” de Terrassa que reculli les veus ciutadanes i la seva manera de viure i sentir la ciutat. Aquest exercici, segons els impulsors, pot contribuir a consolidar una identitat compartida que faci de Terrassa un lloc encara més atractiu per viure, treballar i visitar.
A més a més, s’ha demanat als assistents que resumissin en una sola paraula què hauria de transmetre la marca de la ciutat. Entre les respostes han aparegut conceptes com història, creativitat, progrés, elegància, orgull, estabilitat, diversitat, cultura i indústria. Paraules que, en conjunt, dibuixen el mosaic d’una Terrassa que vol projectar-se al món amb confiança i amb la mirada posada en el futur.
“És una feina de tots per a tots”, ha remarcat Joan Salvador. Una feina que, segons ell, “acaba beneficiant al conjunt” i que només serà possible si tothom rema en la mateixa direcció.
