Centenars de persones han secundant aquesta tarda la manifestació convocada pels col·lectius feministes anticapitalistes agrupats en torn de
La Coordi. Ha estat una manifestació nodrida, encara més en els estàndards de participació en protestes a Terrassa. Però inferior a les grans marxes unitàries viscudes els anys del
momentum feminista (
2017, 2018, 2019).
La protesta de
Guerrilla dels Cossos,
Rudes Rebels,
Quart Creixent,
Entre Totes i
Arran ha partit del
Raval, on les manifestants s'han posat
d'esquena a l'Ajuntament. "Que la institució es posi veritablement al servei del feminisme", explicava a
DdT una manifestant.
De fet, aquest bloc és crític amb les polítiques locals i discursivament s'autoanomena el bloc "combatiu". Així s'ha fet notar camí de la comissaria de la
Policia Nacional, al
carrer Baldrich, quan les manifestants han corejat eslògans com "ens cuiden les amigues, no la policia". Inicialment, tan sols una parella de
Mossos d'Esquadra i un agent municipal protegien l'entrada (habitual escenari de protestes independentistes, entre els anys 2017 i 2019). Tot i així, no hi ha hagut incidents, ni s'han fet sonar
petards. En tot cas, la comissaria ha decidit abaixar la persiana.
[caption id="attachment_469954" align="aligncenter" width="700"]
La marxa, davant la Policia Nacional / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Les manifestants han prosseguit la marxa entre càntics com "cuidar, cuinar, també és treballar". Uns eslògans incentivats des d'un tradicional altaveu, tot i que tunejat: l'activista que els cantava, els llegía apuntats de la pantalla del seu
smartphone. Sense ser-hi una manifestació
no mixta, tant la capçalera com la primera meïtat de la manifestació eren dones. Mentre que en el segon tram també hi havia presència
d'homes, en tot cas en una proporció molt i molt menor.
La marxa ha estat amenitzada per
tambors de la colla de
Diables (avui exclusivament dones) i la presència de la
Hipodragona. Es tracta de la nova figura de la cultura popular realitzada per la colla
Drac de Terrassa. "Volem seguir evolucionant amb el carrer", explicava la presidenta
Maria Salazar, sobre aquesta mescla d'hipopòtam del parc de
Vallparadís i drac de la colla.
[caption id="attachment_470047" align="aligncenter" width="700"]
"Sola, borratxa, vull tornar a casa" / ALBERTO TALLÓN[/caption]
També hi ha participat una dotzena de mares i pares d'un
Grup de Criança, juntament amb les seves criatures i els seus cotxets. "Som un grup de mares que volem compartir un espai i fer sororitat", explicava
Júlia Pagès. "Conciliació no és externalització", deia un dels reivindicatius cartells de cartró
make yourself confeccionats per l'ocasió.
Entre els manifestants s'ha vist el candidat de la
CUP a l'alcaldia,
Jaume Bofill (aquest ha estat el grup polític més present) i l'exregidora de
TeC Marta Muntanyola, entre d'altres. També personalitats de la cultura (feminista) com la traductora
Mireia Vargas i
Judit K. activista transfeminista i autora del pròleg del llibre
Nevada (que es presenta demà dijous a la
llibreria Synusia, a les 19 hores). Precuisament, les llibreteres de Synusia han secundat avui en bloc la convocatòria de
Vaga Feminista.
[caption id="attachment_470048" align="aligncenter" width="700"]
"Machi muerto, abono pa' mi huerto" / ALBERTO TALLÓN[/caption]
De fet, el gruix de formacions polítiques s'han manifestat a la marxa tradicional, convocada per l'històric col·lectiu feminista
Casal de la Dona i amb un component més institucional. Centenars de persones han partit des del monument de la Dona, en una manifestació que ha acabat una hora més tard al Raval. Aquesta divisió dins el feminisme es viu tant a Terrassa com a l'Estat espanyol.
Les diferències en el
debat trans són un dels principals motius; en el que unes acusen les altres de "
terf" (transfexcloents), mentre que les altres les titllen de destruir la identitat de la dona (i en conseqüència, els seus drets). A més a més, també s'hi percep una
bretxa generacional entre l'anomenada 3a ona feminista (la de la Transició) i la 4a ona (la de
la generació #MeToo i el jovent d'avui). El debat entre la institucionalització o la radicalització del feminisme també hi sobrevola, en la fractura.
