Mosses d'esquadra a Terrassa: "Tots som igual d'importants"

“Mai m’he sentit discriminada”, afirma, categòrica, Cristina Vancells Martí, mossa d'esquadra a Terrassa. I té molts anys de servei a les esquenes. “En aquesta feina tots som igual d’importants, però potser si que és percep més empatia en mosses en alguns àmbits”. Aquesta terrassenca de 55 anys, caporal de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) dels Mossos d’Esquadra a Terrassa, és de la promoció olímpica. Era treballadora social i es va inclinar pels mossos en saber que tenien una unitat de menors, col·lectiu amb el qual volia treballar. Ho va fer. Després va opositar a investigació i va entrar en un grup d’aquest àmbit, i en seguretat ciutadana. Quan la comissaria de Terrassa va obrir les seves portes, l’any 2006, va tornar a la seva ciutat. “Els quatre anys a Granollers, a investigació, van ser intensos i gratificants, però aquestes unitats comporten un desgast quan ets mare. Quan va sorgir la possibilitat de tornar a Terrassa, l’havia d’agafar. I no va ser un pas enrere”. [caption id="attachment_469949" align="aligncenter" width="700"] Lourdes Martínez dirigeix el grup Fura / LLUÍS CLOTET[/caption] Una sergent i la caporal Cristina dirigeixen un equip de 15 persones. Són sis dones. Què fa l’OAC? Recull denúncies, però no sols això. Instrueix atestats (1.300 cada mes) “amb el màxim rigor possible” per derivar-los a altres unitats. I instrueixen les diligències de detencions. I es relacionen amb la Justícia. “Jo m’he tornat una comprovadora de dades, però els companys treballen cada dia amb ciutadans. Una víctima no és un número. Cada una és important”, destaca Cristina.

Respecte mutu

Lourdes Martínez Martínez assenteix. De 45 anys, és la cap del grup Fura, una unitat operativa dels mossos que lluita diàriament contra els delictes “en calent”. Ella n’és l’única dona, la cap de dotze homes: “Som com una família, vinculats pel respecte mutu, sense discriminació”. Lourdes anima les dones a ser policies: “No semblava atractiu per a moltes per diversos motius, entre ells la variació horària”. Cristina agrega: “Jo recomano aquesta feina. No s’avorriran. Aquest cos ofereix moltes possibilitats, però no és bo córrer”. Lourdes conclou: “Em molesten les distincions entre homes i dones. Tots som policies”.