I si la casa de Muncunill fos un museu modernista?

La publicació per part de Diari de Terrassa de la posada en venda de la finca del número 68 del carrer del Topete, la casa Ramon Matalonga, ha obert un intens debat ciutadà. L’exdirector del Museu de Terrassa Domènech Ferran explicava aquesta mateixa setmana en aquestes pàgines que l’escenari ideal seria que l’Ajuntament de Terrassa comprés la casa on Muncunill va viure durant uns anys (no sabem del cert quants) i alertava del perill de deteriorament que el pas dels anys podia significar per a una finca de 850 metres quadrats. La casa, que es troba a la venda a diversos portals immobiliaris per la prohibitiva xifra de 1.690.000 euros, està subjecta a limitacions quant a projectes de reforma. Té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una categoria de protecció del patrimoni cultural català que s’atorga a un bé que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies de la categoria superior, els béns culturals d’interès nacional. Què s’hi podria fer a la finca del carrer de Topete? En els darrers anys s’han aventurat diversos projectes immobiliaris, una residència i sembla que fins i tot una escola. Cap d’ells no ha tirat endavant. Sembla també bastant improbable que una família la compri. És molt cara. Preguntem sobre el futur de la casa on va viure Lluís Muncunill al seu net, el també arquitecte Carles Escudé. “El més important és conservar-la. Està catalogada i és molt cara. No sembla senzill que la compri ningú. Posar-hi una residència per a gent gran estaria molt bé. Fer-hi un hotel de luxe, al rovell de l’ou de la ciutat, seria esplèndid”, assegura el fill del també arquitecte Ignasi Escudé, un dels nou fills que Lluís Muncunill va tenir amb la seva esposa, Àngela Palet Mata.

El Museu Muncunill

L’arquitecte continua pensant en veu alta sobre possibles opcions per a la casa Matalonga, amb les seves 30 habitacions, els seus vuit banys i el seu espectacular jardí, que dona al carrer de Sant Quirze. De sobte li arriba la idea. I la verbalitza: “Sap què estaria molt bé? Convertir-la en el Museu Muncunill. Tots els grans arquitectes, com els mestres del meu avi, Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Montaner, han tingut els seus museus. Per què no ho fem a Terrassa?” Sosté Carles Escudé que l’espai seria ideal per a establir-hi un museu sobre el modernisme a Terrassa centrat en la seva figura més rellevant, Lluís Muncunill, qui va ser l’arquitecte municipal de la ciutat entre els anys 1892 i 1903. “S’hi podria explicar a les futures generacions tot el que va significar el modernisme. I es podria fer des de la casa on Muncunill va viure, la casa que ocupa un casal i mig i que l’any 1914 es va encarregar de restaurar, la casa on va deixar tan remarcables treballs de fusteria, amb arrambadors de ceràmica verda i d’altres ornaments, així com la façana. La construcció del Museu Muncunill implicaria, òbviament, que l’Ajuntament adquirís la casa. L’historiador terrassenc Rafael Aróztegui ho veu amb bons ulls, però es mostra escèptic al respecte. “Tant de bo. Seria perfecte poder tenir un museu així. De fet, el gran problema del Museu de Terrassa és que no té un espai físic concret on establir una exposició permanent. Tot està disseminat”. Veïns, historiadors, arquitectes i familiars coincideixen. La casa Matalonga s’ha de conservar. Algun dia serà el Museu Muncunill?

Realment Muncunill va viure 20 anys a la casa Ramon Matalonga?

Diu la història oficial que Lluís Muncunill i Parellada va viure 20 anys (1895-1914) a la casa Ramon Matalonga del número 68 del carrer de Topete. Va ser realment així? No ho sabem. Va néixer a Fals, al Bages, i va arribar a Terrassa amb 24 anys. El 1900 (quan en tenia 32) apareix empadronat al número 37 de la Font Vella. El 1904 vivia al carrer del Puig Novell. I el 1910 a Topete 68. Però el 1915 ja no hi és. Després de remodelar la casa, marxa al carrer del Puig Novell 39-41. L'any 1920 apareix empadronat de nou al carrer del Puig Novell amb la seva esposa Àngela Palet i Mata i conc dels seus fills: Rosa, Montserrat, Concepció, Josep i Anita. Va morir el dia de Sant Jordi de l'any 1931 a la masia de Can Palet, propietat de la seva esposa. Tenia 63 anys.