Obres per salut pública en una font emblemàtica de Terrassa

Ja fa gairebé dos anys que l’Ajuntament va barrar l’estany perquè allà havia d’emprendre obres d’envergadura per controlar-hi la legionel·la. La font en qüestió, a la plaça del Doctor Robert, continua seca, però el consistori, almenys, ja disposa d’un projecte per remodelar-la. Li costarà, en principi, uns 76.000 euros i el més probable és que aquesta transformació es dugui a terme una vegada acabin les obres integrals del passeig del Comte d’Ègara. L’informe que acompanya el projecte de millora “de la impermeabilització i la naturalització de la font de la plaça del Doctor Robert” indica que la solera i les parets de la font estan descrostades en alguns sectors i posa de manifest l’existència de pèrdues degudes a filtracions i al mal estat dels vasos, raó per la qual “és requereix una reparació”. El primer objectiu a aconseguir amb la intervenció és “adequar la font per garantir el bon funcionament i acomplir amb la normativa de prevenció de la legionel·losi”. Millorar la qualitat de l’aigua i impermeabilitzar l’estructura per evitar filtracions són uns altres dels propòsits tècnics, que inclouen la millora “de la vegetació i de la biodiversitat”, la creació “d’un nou hàbitat per a la fauna” i minimitzar el manteniment de l’estany, que ha de disposar d’una qualitat de l’aigua millorada “sense necessitat de ser clorada”. [caption id="attachment_488390" align="aligncenter" width="467"] / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] La font, dividida en tres nivells o vasos o cubetes, té 251 metres quadrats de superfície, 52 metres de longitud i prop de 50 centímetres de fondària. Va ser construïda l’any 1992 i, quan encara estava en funcionament, utilitzava aigua de xarxa que entrava per la cubeta superior i circulava de manera longitudinal en la bassa fins a la cubeta inferior (la tres). L’aigua es dirigia cap a la bomba de recirculació i en un dipòsit subterrani s’acumulaven les aigües. En els últims anys s’han dut a terme en l’estany diverses actuacions de substitució de peces trencades en nombrosos actes vandàlics. S’hi han reparat vàlvules i s’ha canviat la bomba envellida de la sala de màquines. L’informe destaca la necessitat d’”adequar el sistema de tractament i la recirculació de l’aigua” a causa de l’increment de les restriccions per garantir la qualitat de l’aigua i complir amb la normativa de prevenció de la legionel·losi”. Per aquest motiu la bassa de la font es va deixar assecar i ja no funciona.

“Naturalització”

El projecte, aprovat de manera inicial, inclou la neteja del vas de terres i de brutícia, l’eliminació de la pintura existent, i després la impermeabilització amb polímer, tipus asfàltic. S’hi instal·laran tres línies de canonades independents per a l’entrada d’aigua en cadascun dels vasos, i tres bombes. Uns cartells avisaran que no es pot alliberar fauna a la font. La “naturalització” es farà amb testos amb helòfits (plantes amfíbies) i en un costat de la font es plantaran “mates denses d’espècies com l’agapant combinat amb plantes vivaces i aromàtiques, com ara la sàlvia”. Amb aquesta plantació se separarà físicament l’estany de la resta de la zona “per evitar incursions de gossos, per exemple, i per evitar, així mateix, l’entrada de fullaraca”. La bassa serà colonitzada per heteròpters, libèl·lules i dípters. I els mosquits, veritable objecte de queixa veïnal durant anys? Amb els nous brolladors que mouran l’aigua, la presència de mosquits, segons l’Ajuntament, serà “anecdòtica”. Encara no hi ha termini per a les obres, que duraran dos mesos i mig. El pressupost és de 76.320,82 euros.