Macaco converteix la plaça Nova en un clam a la diversitat, el planeta i l'amor autèntic

Era mitjanit quan Macaco va trepitjar l'escenari de la plaça Nova i va complir fil per randa la promesa que havia fet abans d'arribar a la ciutat: no van caldre focs artificials per fer saltar un públic entregat des del primer minut. Només començar, Macaco ja tenia els seguidors més fidels a la butxaca. La Festa Major de Terrassa va viure ahir a la nit un dels concerts més multitudinaris, una cita on l'artista va demostrar que la fórmula per connectar amb la gent continua sent l'energia en estat pur i la proximitat.

Les ovacions eren constants i els assistents no necessitaven gaire excusa per cantar i posar-se a ballar. En plena gira del seu últim disc, "Futuro Ancestral", l'espectacle va ser un viatge sonor, una celebració del mestissatge on el reggae, la rumba, la cúmbia, l'afrobeat, entre molts altres ritmes, es van donar la mà per defugir completament la música sobreproduïda. "Som artesans de la música. Toquem amb els nostres dits, amb el cor i amb l'ànima", va reivindicar el cantant.

Més enllà dels grans himnes que vertebrarien els moments clau de la vetllada, el repertori també va oferir un repàs per altres temes molt celebrats de la seva trajectòria com "Volar", "Tengo", "Que se ponga de moda el amor", "Moving" o "Semillas" i moltes altres del darrer disc que el públic va acompanyar com "Prohibido irse sin hacer ruido" i "los Iguales", unes peces que van ajudar a mantenir el ritme i l'esperit festiu durant tota l'actuació sense que decaigués l'energia a la plaça.

Acompanyat d'una formació excepcional on destacava cada peça, com el ritme del baixista francocamerunès Jules Bikôkô, la percussió del bateria brasiler Jefferson Otto, la guitarra de Rootquist Tirtha, la força de la rapera veneçolana Bren i la rumba catalana de l'extraordinari Muchacho Serviole, el barceloní va teixir una xarxa de ritmes on la improvisació va tenir un pes molt important. Més enllà de la tècnica, sobre l'escenari es respirava una autèntica germanor; la complicitat de Macaco amb els membres de la banda es va convertir en el motor invisible que va fer vibrar cada nota de la nit. Durant el directe, tots els músics van tenir el seu propi moment de protagonisme per lluir-se davant el públic.

Fent gala de la voluntat de trencar barreres, en un dels moments més àlgids de la vetllada, el cantant no va dubtar a baixar de l'escenari per fondre's entre el públic i cantar completament envoltat per la gent de la plaça.

El concert va ser un clam constant de reivindicacions globals i locals. L'artista va aprofitar l'altaveu de la Festa Major per llançar crits de suport explícits "per Veneçuela!" i "per Palestina!", tot recordant al públic que "somos uno". Aquesta proclama va agafar força sobre l'escenari quan Macaco es va aturar un instant per reclamar l'atenció i adreçar-se a la seva companya: "Ahora lo escucharás. Un momento. ¿Tú ya la tienes?". Al seu costat ja hi ballava la rapera Bren, que no es va desprendre gairebé en cap moment de la bandera del seu país, un gest carregat d'emoció i d'un fort simbolisme a causa dels recents terratrèmols que han colpejat la regió.

L'Empordà també va tenir el seu moment quan l'artista va dedicar part de l'actuació als afectats per l'incendi forestal que crema aquests dies a la Bisbal. El cantant va carregar durament contra els negacionistes exclamant que "estem farts de la gent que qüestiona el canvi climàtic", va fer una crida a la prevenció i va agrair la tasca dels serveis d'emergència abans d'interpretar el seu tema "Blue (Diminuto planeta azul)": "S'ha de cuidar aquest planeta, que és la nostra única casa, el nostre diminut planeta blau. Per tots els bombers, per tota la gent que està treballant allà per cuidar la muntanya i el mar".

El to combatiu va enllaçar amb un aplaudit manifest a favor de la llibertat individual: "Som la imaginació en estat pur". Macaco va defensar aquells que es neguen a encaixar en els motlles de la societat i va proclamar que "la diferència és bella, la diferència et fa únic". Tot seguit, va entonar el seu tema "Ovejas negras", recordant al públic terrassenc que "tú eres el héroe de todos tus reflejos".

Passat l'equador del concert, l'artista va sorprendre els assistents retrocedint a la seva infantesa i recordant el seu pare, bateria de jazz, per marcar-se una celebrada improvisació a l'estil de Louis Armstrong cantant el clàssic "You've Got the Right Key But the Wrong Keyhole".

Amor conscient i connexió col·lectiva

El moment més íntim de la nit va arribar de la mà de les cançons d'amor, un gènere que l'artista ha fet seu fugint dels tòpics. Abans d'interpretar "Quiéreme bien", va recordar una reflexió de John Lennon per desmuntar el mite de les mitges taronges, defensant que "naixem sencers" i que cal un amor conscient per poder caminar de la mà d'algú. La plaça Nova va acompanyar el cantant a ple pulmó amb la coneguda "Lo quiero todo", corejant a l'uníson la tornada. L'expedició del cantant entre el públic mentre aquest corejava a ple pulmó "lo quiero todo, todo, todo contigo" va fer que l'energia es desbordés.

La comunió va continuar amb el seu gran èxit viral "Coincidir", una peça que va superar els recels inicials de la indústria fins a acumular 500 milions de reproduccions gràcies al boca-orella que va començar a Colòmbia.

El tram final va servir per reafirmar el missatge de la cançó "Cambio y corto", recordant que "el cambio es lo más estable", just abans de regalar un moment poètic gairebé parlat on va recitar versos sobre la importància de prendre notes, callar a vegades i viure el present.

La traca final va arribar amb la irrupció sorpresa del ballarí Cherokee a l'escenari, moment en què la plaça va esclatar definitivament corejant l'himne històric "Con la mano levantá". Macaco es va acomiadar fent seva la cèlebre màxima de "casa meva és casa teva", deixant clar que, després de prop de 30 anys de carrera, el motor de la música en directe continua sent la il·lusió de la connexió col·lectiva.