El parc de Vallparadís s'ha convertit aquest diumenge en un gran espai de joc i lleure familiar. Malgrat la intensa calor, centenars de famílies han anat passant al llarg del matí pels diferents espais de la Festa Major Familiar, buscant sobretot les zones d'ombra per participar en tallers, espectacles i jocs o refrescar-se amb les activitats d'aigua, propostes totes elles que continuarien durant la tarda. El programa, que va començar dissabte amb una jornada centrada principalment en els esports, culminarà aquest dilluns amb una mostra de teatre.
Un dels punts amb més activitat aquest diumenge ha estat l'Horta dels Frares, just davant de l'estació d'FGC de Vallparadís-Universitat. Els jocs tradicionals, instal·lats estratègicament sota els arbres, no han deixat de rebre participants. Moltes famílies aprofitaven també la proximitat del bar per comprar aigua i refrigeris mentre els infants passaven d'un joc a l'altre.
L'espai de Nou Tocajoc reunia propostes de tota mena: fer rodar anelles metàl·liques, encertar petites cordes lligades en pals o encaixar cèrcols penjats de canyes al coll d'una ampolla, construccions amb peces de fusta, tres en ratlla, escacs, baldufes, saltar a corda, el passe trappe o jocs d'habilitat i d'enginy. Entre partida i partida, se sentien crits d'ànim com un espontani "Molt bé, Roc!".
Els nebulitzadors instal·lats sota la pèrgola on el músic i pedagog Miqui Giménez ensenyava les normes de l'aualé a un grup de nens que seguien les explicacions amb molta atenció s'han convertit en una parada gairebé obligada.
Un altre dels espais més concorreguts ha estat el dels jocs d'aigua. Infants amb gorres i banyadors, i altres amb més peces de roba a sobre, es perseguien amb pistoles d'aigua, feien circular l'aigua per petits circuits, jugaven amb submarins i vaixells, intentaven atrapar aneguets amb canyes o feien grans bombolles de sabó. Amb el terra completament mullat, era fàcil sentir crits com el d'una nena d'uns 2 o 3 anys que perseguia el seu pare exclamant: "Papi, papi, et mullaré!", mentre uns altres nois comentaven entre rialles: "Sí, nosaltres també estem xops".
Una mica més enllà, l'associació En Bici Sense Edat oferia una experiència ben diferent. La Marta i els seus fills, l'Iván, de 9 anys, i la Laura, de 4, pujaven plegats a un dels tricicles adaptats per fer una volta pel parc.
El Ferrocarril de Vallparadís ha tornat a ser un dels grans reclams de la jornada. La cua davant les vies era constant i a la taquilla la venda de bitllets no s'aturava. Els petits esperaven impacients el seu torn —"Trenet, trenet, trenet!", cridaven dos germans— mentre una quinzena de cotxets restaven aparcats en fila índia al costat de l'estació. Cada vegada que dos combois es creuaven en sentits oposats, els passatgers, especialment els més petits, es saludaven efusivament.
Al Pla de Cal Guardiola, les manualitats han pres el relleu. Hi havia tallers de màgia, activitats sobre reciclatge amb jocs per aprendre a separar residus, cal·ligrafia àrab, tatuatges de henna i un taller d'estampació inspirat en el cartell de la Festa Major. Amb motlles de fusta, rodets i pintura de colors, cada participant estampava diverses figures sobre una tela que acabarà convertint-se en un mural col·lectiu.
Algunes famílies comentaven que trobaven a faltar més activitats pensades per a nens i nenes de més edat. Moltes, però, acabaven fent parada a l'espai de circ, on petits i grans compartien equilibris sobre pilotes gegants, xanques, diàbolos, plats xinesos, malabars, cintes aèries i exercicis d'acroesport sobre matalassos.
Sota la passarel·la del Torrent Monner, l'espectacle de contes de Vet aquí que... també ha omplert totes les cadires. Amb molts espectadors protegint-se amb ventalls, dos comediants explicaven la història de dos germans que recorrien els pobles cantant i actuant per guanyar-se la vida només amb les monedes que els donava el públic.
Quan el rellotge marcava la una del migdia, en més d'un espai se sentia el mateix missatge: "Perdoneu, que hem de plegar", repetien els monitors davant d'uns infants que no tenien cap pressa per marxar i que haurien allargat una estona més els jocs i els tallers.
La intensa calor no ha deslluït la jornada. Els nombrosos arbres de Vallparadís han ofert un refugi imprescindible perquè la festa pogués celebrar-se amb normalitat. De tant en tant bufava una lleugera i agradable brisa, mentre alguns infants aprofitaven per remullar-se al rierol. No eren pocs els nens que aprofitaven la presència de fonts al parc; tampoc les famílies que feien el vermut als bars.
S'acostava l'hora de dinar i la gana ja es notava. "Què menjarem?", preguntava una nena. "Macarrons amb tomàquet i carn picada", li responien. Era moment d'agafar forces per tornar amb les piles carregades a la tarda.
