Els edificis municipals de
Terrassa no són dels pitjors en la classificació
d’accessibilitat. De fet, se situen per sobre de la mitjana espanyola en aquest aspecte clau de la inclusió. Però encara queda tros per salvar en el lent avanç per la igualtat d’oportunitats i l’Ajuntament, de la mà amb les entitats adscrites la Comissió d’Accessibilitat, duu a terme diversos projectes per
millorar recorreguts i atenció a
discapacitats. Un d’ells és un pla “per a la creació d’itineraris accessibles i la millora de l’accessibilitat en taulells” de diverses seus municipals. Una
primera tanda d’intervencions s’executarà en els pròxims mesos en quatre edificis.
Cal redefinir el paviment per col·locar parts amb rugositats (
paviment direccional, se’n diu), com marca la normativa, i cal baixar l’altura dels taulells, dissenyats en el seu moment sense pensar gaire en les persones discapacitades; per exemple, en aquelles que es mouen en cadira de rodes. Aquests usuaris no arriben al taulell, la qual cosa suposa un obstacle per a ells i un enfarfec per als treballadors, que han de sortir de l’oficina per a atendre els ciutadans. Donar resposta a aquest col·lectiu ha esdevingut una “necessitat creixent”, no sols quant a
barreres arquitectòniques, sinó també en el conjunt de senyals.
El
projecte municipal de millora detalla què fer en cadascun dels casos, però les casuístiques són comunes: no es tracta de modificar l’altura dels taulells, sinó de col·locar-los uns altres que els complementin, de manera que cada ciutadà disposi d’una estructura satisfactòria. I la carència d’elements a terra per afavorir l’accessibilitat, principalment de
discapacitats visuals, també és freqüent.
[caption id="attachment_506044" align="aligncenter" width="700"]
S'ha de baixar l'alçada dels intercomunicadors / ALBERTO TALLÓN[/caption]
De moment, s’actuarà en l’edifici consistorial, al raval de Montserrat; en dues dependències situades al carrer del Pantà (en el número 20 i en el 30) i al centre cívic President Macià. Aquests
quatre immobles han estat triats “amb un criteri de representativitat, aforament i tipologia” i en ells es treballarà sobretot en el recorregut des de l’espai públic fins als punts d’atenció “per tal que sigui un
itinerari accessible per a tot tipus de persones”.
Limitació arquitectònica
A la casa consistorial les accions es veuran limitades per la
protecció d’elements patrimonials, que impedeixen intervenir directament en determinats trams sense un estudi específic previ. Així, no es podrà actuar en les escales exteriors (per exemple, per col·locar-hi passamans), però sí que s’instal·laran bandes antilliscants texturades en els esglaons, i es col·locarà paviment direccional transversal en els dos extrems de les
escales i la rampa exteriors, en les escales de l’interior del porxo i en el terra d’aquest. L’informe inclou la
reubicació de mecanismes i expositors, col·locant-los a entre 80 i 120 centímetres del terra. Passarà amb els intèrfons, dos interruptors i l’expositor d’informació general.
No és una revolució, però sí una
reforma significativa que contemplarà també la col·locació d’una segona barana en la rampa d’entrada, amb la seva pertinent protecció de vidre laminat, i de passamans similars en recorreguts interiors.
Al carrer del
Pantà 20 també es baixaran els mecanismes (en aquest cas, el detector d’empremta) i es col·locarà paviment direccional transversal i bandes antilliscants en les escales. Aquestes millores en el terra s’estendran a tot l’interior (planta baixa més dues), on es pintaran les portes “amb un color que
contrasti cromàticament amb el de la paret”, com indica la memòria tècnica del projecte.
Les intervencions seran similars en l’altre edifici del carrer del Pantà, en el número 30, on estava
l’antiga Prefectura de la Policia Municipal. Allà es baixarà l’altura del mecanisme d’obertura de la porta exterior, de la bústia i de l’intèrfon. En el terra del pati (amb funcions d’aparcament) se substituirà el pedrís d’entrada i es posaran els referits passadissos de terra direccional. I dins, també, una estora fixada a terra i més paviment rugós, i una barana a la rampa interior ja construïda.
El centre cívic
Aquesta primera tanda d’actuacions abastarà així mateix el centre cívic President Macià, al barri de Sant Pere Nord, tant fora com a dins. En l’exterior, el projecte de reforma exposa la necessitat de reubicar l’altura de la
bústia i el timbre i, com en els altres casos, col·locar bandes en el terra per facilitar l’accés de persones amb discapacitat visual. El passamà d’acer inoxidable de la rampa es completarà amb un altre semblant, més baix, i el mateix passarà en la barana de les escales. En el vestíbul s’instal·larà una
estora encastada i paviment direccional fins al punt d’atenció accessible.
[caption id="attachment_506045" align="aligncenter" width="700"]
El centre cívic President Macià també serà objecte d'intervenció / ALBERTO TALLÓN[/caption]
El termini d’execució de les obres previstes en la memòria és de dos mesos per als
itineraris i de dos més per als
taulells. Els treballs s’hauran de planificar en funció de l’ús dels equipaments, apunta el projecte, que calcula el pressupost d’aquesta primera intervenció en
73.942,20 euros.
21 punts de 16 equipaments
Les intervencions s’estendran a més
equipaments. El projecte, redactat per un arquitecte membre de l’Asociación Española de Profesionales de Accesibilidad Universal (Asepau), inclou la identificació de mancances en 21 punts de 16 espais, tant en taulells com en
punts d’atenció (taules).
L’estudi ha detectat
carències, a més dels punts assenyalats, a les oficines de la plaça Didó, el carrer de la Unió, Serveis Socials, la Casa Galèria i els centres cívics Montserrat Roig, Alcalde Morera i Maria Aurèlia Capmany, a més de la Casa Soler i Palet l’antiga seu del PAME. En determinats
espais les intervencions hauran de ser dobles: als taulells i a les taules.
L’informe, però estableix un llistat de prioritats allà on les mancances són més evidents: als taulells de recepció de l’edifici de la plaça Didó, de la Casa Galèria, de la Casa Soler i Palet i del centre cívic Maria Aurèlia Capmany. De les
oficines de la plaça Didó en destaca la necessitat de millorar-ne l’adaptació per a persones en cadires de rodes o que hagin de restar assegudes.
Mancances a comerços, i les llambordes
El Pla d’Accessibilitat de Terrassa és un
document que identifica “els obstacles i dificultats que es troben les persones quan es mouen per la ciutat”. Proposa solucions per millorar l’accessibilitat i estableix quines actuacions són més urgents. També deixa clar, però, que ha d’anar pautant
prioritats perquè dur a terme totes les obres que requereix la ciutat en zones públiques per adaptar-les tindria un cost de 27 milions d’euros.
Afrontar petites transformacions en
equipaments és una d’aquestes prioritats que associacions tan actives com
Prou Barreres valoren “en una ciutat com aquesta, que en accessibilitat a edificis públics està per sobre de la mitjana”, apunta Joan Vila, president de l’entitat. En aquests equipaments manquen “detalls” que no per això deixen de ser significatius en el dia a dia: “Són petites actuacions que al final poder resultar un estalvi”. El president de Prou Barreres exposa com a exemple l’arranjament, a la plaça de Can Palet, d’un
esglaó que havia esdevingut causa recurrent d’ensopegades.
[caption id="attachment_506046" align="aligncenter" width="466"]
Aparcament municipal al carrer del Pantà / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Però no tot són flors i violes en aquesta “voluntat compartida de transformar la societat per fer-la més
inclusiva”. L’adaptació a molts comerços és encara una assignatura pendent, “i en aquest aspecte estem per sota de la mitjana”, assegura Joan Vila.
A Prou Barreres i altres col·lectius els costa molt convèncer els responsables de molts
establiments, també per afrontar aquelles remodelacions “que no comporten una gran obra en tres graons, sinó petites adaptacions en un”. Segons Vila, al Centre sí que s’ha estès més aquesta convicció i hi ha comerços que, no sempre de manera intencionada, “han aconseguit convertir les seves
obres de millora d’accessibilitat en un reclam”. Hi ha qui llueix una llarga rampa, per exemple.
La recuperació de
llambordes antigues constitueix un altre dels cavalls de batalla de Prou Barreres. “No estem en contra de la seva recol·locació, però considerem que posar-les en llocs de pas significa anar enrere en el Pacte d’Accessibilitat”, conclou
Joan Vila.
