Avenços en la recerca de persones desaparegudes a la riuada del 1962

El treball fet pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa s’explicarà a principis de l’any vinent en un cicle de xerrades informatives

Publicat el 20 d’octubre de 2025 a les 19:56

El ple de la Dignitat, celebrat el 25 de setembre de 2024, va acordar recuperar la memòria històrica de la riuada del 1962. Des d’aquell moment, el Centre d’Estudis Històrics treballa en l’elaboració d’un cens de víctimes mortals, desaparegudes i víctimes no identificades per quantificar les dades totals registrades. Actualment, ja es disposa d’una primera relació procedent de la informació pública consultada, en una tasca que ha comptat amb la participació i implicació de l’Asociació Niños Desaparecidos de la Riada de 1962, la qual treballa, també, per esbrinar quants infants van desaparèixer durant i després de la riuada. La finalitat és explicar tot aquest procés de recerca a la ciutadania, en un cicle de xerrades informatives que se celebrarà a principis de l’any vinent. La primera, de presentació, es durà a terme a la seu de l'Arxiu Històric de Terrassa, al carrer de Baldrich, 268 i, posteriorment, s’explicarà a tots els districtes de la ciutat. 

La voluntat és recollir la màxima informació disponible perquè el cens sigui el més exacte possible i, en aquesta línia, s’està treballant en habilitar un aplicatiu a la web municipal de rieres que faciliti la recerca de persones. De manera paral·lela, el Centre d’Estudis Històrics, continuarà treballant per ampliar la investigació als fonts d’institucions privades on es pugui trobar informació d’utilitat, alhora que s’impulsarà un procés d’identificació de víctimes no identificades de la riuada, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat. Segons ha avançat el tinent d’alcalde de Transició Ecològica i regidor de Rieres, Noel Duque: "Tota la informació recollida es posarà a disposició de les famílies implicades pels possibles processos legals amb les autoritats competents, com el departament de Justícia de la Generalitat o el Govern espanyol" i ha afegit: "creiem que tota aquesta feina iniciada ha de servir per reparar un mal profund que ha marcat la nostra ciutat, per parlar obertament d’allò que va passar i aconseguir tancar ferides que vénen de drames que fins ara han estat silenciats o considerats individuals; quan clarament és un tema que ens ha de fer reflexionar com a societat. Hi van haver coses que es van fer molt malament, cal restablir la dignitat i fer justícia amb les víctimes".  

El passat 26 de setembre, en què es va commemorar el 63è aniversari d’aquest desastre natural, l’Ajuntament va instal·lar tres plafons commemoratius en tres llocs significatius de la ciutat, que configuren una ruta memorial per convidar a la reflexió i al record. Es troben a l’avinguda de l’Abat Marcet; al pont de la RENFE, del barri de Les Arenes, i a la passarel·la de vianants que hi ha a Les Fonts; en record a la tràgica riuada del 1962. És el pas previ al memorial que s'instal·larà, l’any vinent, al complex residencial de l’AEG, un cop finalitzin les obres en aquest sector.