Barris, cafè a cafè… Can Palet, una zona molt tradicional

Un dels carrers que es pot considerar el puntal del barri és el del Germà Joaquim. No és menor que els primers habitatges que es van edificar per la zona van ser a aquesta via que, llavors, no era tal, sinó que era reconeguda com el carrer del Gall. No és un tema que importi gaire, i més en un barri de dimensions generoses com és aquest. Costa una mica trobar algun establiment obert per prendre un cafè o un tallat. Finalment,, n’apareixen dos i l’atzar ens condueix cap al Gran Parada, petit i amb una terrassa, també petita, però que està plena. Ja a dins, amabilitat cent per cent. “Em sap greu, però la terrassa està plena, potser aquí farà massa calor”, deixa anar la cambrera i, suposem, propietària. “No passa res”, és la resposta. Però insisteix fins al punt que surt de la barra per girar el ventilador i enfocar-lo cap as la nostra taula. Tallat, amb gel en aquest cas i copa de cervesa per a la persona que m’acompanya. Hi ha gent a dins, també, però poca. Parlen de temes banals i, fent bromes de l’estil “què, ja has plegat de treballar?”, per tot seguit soltar aquella frase de tant èxit: “què bé que vius!”. [caption id="attachment_506534" align="aligncenter" width="700"] El tallat amb ventilador del Gran Parada[/caption] Can Palet també entra en la llista de barris tradicionals de la ciutat. No li passa com altres de més nous, ja té el seu currículum i els seus edificis de bandera, com la parròquia de Sant Josep, que, precisament, no té quatre dies de vida. En els seus inicis, el barri es va anar configurant a base de construccions de planta baixa i pis. Ara està farcit de blocs de pisos, no exageradament alts, però blocs de pisos, al cap i a la fi. Com passa en molts dels barris pels quals s’ha transitat en aquesta secció, no és el mateix estar a un cantó que a l’altre. No hi ha molt marge per a converses perquè la clientela va a la seva, un jugant a la màquina escurabutxaques i l’altre xerrant amb la cambrera (o propietària)..

Les taules de la terrassa

Toca marxar i, a la sortida, encara es poden escoltar converses de les taules de la terrassa. A una taula hi ha tres joves, però parlen en la seva llengua materna que, dissortadament, no coneixem. També és un factor arrelat, com en altres barris, la presència de gent nouvinguda. En aquesta ocasió, no s’ha pogut copsar i els preocupa, als veïns de sempre, aquest fet. Queda el dubte de si s’hagués escollit l’altre bar, hauríem pogut extreure més conclusions, però aquesta segona part, queda pendent.