Terrassa

Barris, cafè a cafè… Espais que són els de sempre

La Maurina és dels barris que es pot catalogar com els “de tota la vida” i és un dels més tradicionals

ARA A PORTADA

Un jove terrassenc amb un euro i un objectiu, conquerir Europa: "Hi ha molta més gent bona del que se'ns diu" Aketza Martín
Saps on són... els felins a la porta de l'ensenyament Sergi Estapé
Cinc arguments per reclamar el pas de Terrassa a la zona 2 Pilar Màrquez
FOTOS | Estrenes a la Diada del Patrimoni dels Minyons de Terrassa Redacció
Positivo Boy & Girl, botiga de barri: “Ens buscàvem la vida i anàvem a Londres per buscar producte que aquí no estava tan vist” Alejandro García

Sergi Estapé

Publicat el 03 de setembre de 2023 a les 14:00

Actualitzat el 02 de setembre de 2023 a les 12:46

Recuperem un d’aquells barris que en aquestes pàgines hem titllat de “tradicionals”. És una categoria que no pretén desmerèixer a altres barris, però és evident que n’hi ha de més antics i això els converteix en una mica més emblemàtics. La Maurina, que va començar a forjar-se a partir dels anys quaranta, es pot considerar entre els clàssics. Toca la porta del de Can’Aurell, però té la seva pròpia personalitat i, si hi has viscut,com és el cas, sempre el tens en el record. Records de gent agradable i amable. La preocupació actual, però, és l’augment de gent de fora. Ho diu el Luis. “Cada vegada venen més”. El tallat del dia, al Queen, revela, però, que cadascú va a la seva i que molts negocis els porten, nou vinguts que ho fan de la millor manera possible, molts adaptant-se als gustos dels d’aquí. “No ens podem queixar dels serveis, tenim supermercats ben a prop, farmàcies, la caixa, tot al costat”, comenta l’Eduardo, un jove que diu que treballa de manteniment a una fàbrica de ..., no s’acaba d’explicar, però no li farem repetir, tot just ha volgut interactuar a contracor. La gent va a la seva i no sempre tenen ganes de xerrar i molt menys amb un desconegut que no és autòcton del barri, tot i que hi va viure un parell d’anys, ara ja fa molt de temps. La Maurina té en l’avinguda d’Àngel Sallent la seva via més determinant. Sembla que tot passi per allí, encara que quedi molt tros de barri per recórrer. I, com passa en la majoria de la resta de barris de la ciutat, uns amb més representacions i altres amb menys, també compta amb el seu monument o edifici estrella. Es tracta de la xemeneia Almirall, un element més que visible d’uns 63 metres d’alçada, aproximadament, i amb la característica d’uns 217 esglaons per arribar al seu cim. Obra de Marià Masana.

L'arribada dels Salesians

També cal remarcar la importància que van dotar al barri els Salesians, quan s’hi van establir, a la dècada dels anys cinquanta. Una comunitat com aquesta, sempre, aglutina als veïns i, com no podia ser d’una altra manera, pel fet que els més petits van a aquest col·legi a aprendre. Això crea lligams. Fent una mica de repassada a la història, el barri també se’l va conèixer com el de les llaunes, ja que les primeres construccions que van dur a terme els immigrants recentment arribats, eren fetes per ells mateixos, amb molta modèstia i materials no sempre sòlids i de qualitat. En qualsevol cas, la Maurina sempre estarà catalogat com el que és, un barri dels de sempre.