Una lectura que es queda a mitges

“L’auca del senyor Esteve”, que es va publicar l’any 1907, és tot un clàssic. Seria comparable amb altres clàssics d’altres disciplines, com la Torre Eiffel, el Gernika de Picasso, el “Let it be” dels Beatles o la selecció de futbol de Brasil de 19070 a Mèxic. O potser és exagerat i és un clàssic més d’estar per casa, més arrelat a la catalana terra, que diu la lletra del Virolai. Si de cas, no deixa de ser una novel·la, escrita per Santiago Rusiñol, que també obra teatral, que algú va decidir immortalitzar en format de ceràmica, en el carrer Cremat, quan es va remodelar i va passar a tenir l’estatus de zona de vianants, allà per l’any 1976. L’auca que es va situar llavors per diverses parts del carrer, unes rajoles de ceràmica en color, ja no està completa. El motiu per posar l’auca a aquest carrer de la ciutat? No consta. Quan es va estrenar aquesta obra, en paral·lel, també es va publicar una auca, que contenia un dibuix per cada un dels seus capítols. Ramon Casas es va encarregar de fer els dibuixos mentre que els rodolins que explicaven les imatges, els va escriure Gabriel Alomar, un poeta i més coses, originari de Mallorca.

Una transformació

Uns anys més tard, més de 10 i de 15, el carrer Cremat va passar per una transformació d’alguns dels seus edificis, cosa que va provocar que algunes de les rajoles de l’auca , com si fossin víctimes d’un mag, van desaparèixer per sempre. Aquesta remodelació del carrer, que no del paviment, és la culpable que, a més, les rajoles que van quedar, fermes i sense patir cap mal, no estan ordenades acadèmicament. Les rajoles, obra d’una històrica botiga barcelonina, de nom Ceràmiques Pahissa, han quedat parcialment orfes i qui vulgui llegir l’auca, haurà de comprar el llibre.