Pionera de les gammes extra dels anys 90

La Nit de Castells, que organitza la revista Castells, va deixar la nit de dissabte a Valls un fort reconeixement per la castellera terrassenca Amaia Comas. I és que la minyona va ser distingida amb el Premi a la Trajectòria, en tant que “castellera de reconeguda petjada i pionera en pujar a les construccions de màxima dificultat, com ara fa 25 anys al quart del 4de9 sense folre i a sisens del 3de10 amb folre i manilles”. Durant la recollida del premi, Comas va estendre el premi a tota la colla de Minyons. “Si fos corredora de marató, encara... Però és que els castells són una activitat grupal, és impossible tenir una trajectòria en solitari”, explica. També va apuntar que ella va tenir la sort de coincidir amb un moment històric “brillant” pel món casteller, en el que les places vam veure el naixement de construccions de gamma extra com el primer 4 de 9 “desfolrat” i els primers castells de 10 pisos, com ara els de la plaça del Vi de Girona, l’any 1998. En tots ells hi era present Comas. “Però si m’hagués tocat un altre context històric, doncs seria diferent”, reconeix amb senzillesa. [caption id="attachment_527804" align="aligncenter" width="423"] Amaia Comas / REVISTA CASTELLS (CEDIDA)[/caption] I en tercer lloc, va apuntar a la incorporació tardana de les dones al món casteller. “Terrassa va ser pionera, perquè va néixer fora del que llavors era la zona tradicional castellera i no va fer distincions entre nens i nenes”, explica. De fet, Comas entra a la colla amb 9 anys. Corria el 1985. En aquella dècada es forma el grup no mixt Les Minyones, que serà un revulsiu en el món casteller. “Ens van trucar de moltes places del país per anar-hi a fer castells”. Cal contextualitzar què, en aquella època, les dones no podien participar en moltes colles. “A Vilafranca van votar si deixaven pujar les dones a l’autocar”, recorda Comas, a la vegada que apunta que abans el terme “castellera” significava ser la dona d’un casteller, no pas ser-ne part activa. Minyons, per contra, ja incorporava dones al tronc superior. “I a pisos més avall del que s’havia fet mai”, afegeix, quan la corpulència era l’adequada per la posició.

Encara desigualtats

I avui dia, ja s’han superant les desigualtats de gènere? “No. Una colla castellera és una microrepresentació de la societat, reflexa el que passa en conjunt”, explica. “Hi ha noies que no estan ocupant alguns espais, que sí que haurien de fer”, enraona. Ara bé, tampoc no vol tenir visibilitat “per ser dona”. I posa com a exemple: “No vull ser presidenta de colla per ser dona, sinó per la meva vàlua”. De fet, de la gala de dissabte destaca positivament que els organitzadors no la van presentar “com a dona”, sinó senzillament a la seva trajectòria castellera.