Un fantasma recorre les llars amb adolescents d’Europa. El fantasma del porno.
Sembla pertinent parafrasejar
Karl Marx, vista l’alarma social generada en els darrers mesos pel consum de pornografia per part de
menors d’edat. Però la situació també és “marxiana” (de Groucho): Adults que miren porno posen el crit al cel perquè els adolescents miren porno.
I en el mig, s’albira la trinxera de l’educació sexual, com ho simbolitza el festival
Sex Education. Fins al cinema centenari del carrer de Sant Pere s’hi acosten cada dia centenars d’estudiants de diferents escoles de Terrassa, per veure alguns curtmetratges que tracten la sexualitat amb pedagogia. “Volem que la pornografia deixi de ser la professora d’educació sexual”, explica la sexòloga i membre del festival
Anna Flotats.
De fet, posa l’èmfasi en l’elevat grau de violència de la pornografia actual. “Abans el porno tenia un fil conductor, la típica historieta del jardiner... Ara no: el ‘nou porno d’Internet’ és molt violent. El
89% del porno analitzat conté escenes de violència extrema”. I afegeix què, en conseqüència, també ha crescut la violència sexual entre menors d’edat.
[caption id="attachment_527979" align="aligncenter" width="700"]
La sexòloga Anna Flotats / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Flotats segueix: “Com tot l’audiovisual d’avui en dia, el porno d’ara té plànols molt ràpids i seguits, focalitzant els genitals, violents... I fa saltar la dopamina als adolescents i joves i els genera addicció. De fet, ja parlem de l’
heroïna electrònica”, explica.
Però, tot el porno és violent? “Potser hi ha un
1% del porno que és ètic”, diu Flotats. Tanmateix, fa una esmena a la totalitat a què els joves mirin vídeos porno. “Moralment, a mi no m’hi cap la pornografia”.
Ara bé,
la consideració moral que com a societat fem del porno és plural. La terrassenca
Bruna Serra Puntí, educadora sexual de la
cooperativa Mandràgores, enraona: “El que passa és que el prono no és un ens aïllat, sinó que es fa el tipus de porno segons la societat en la qual vivim: patriarcal i neoliberal”. De forma que, a parer seu, sí que podria existir (i de fet hi ha iniciatives que experimenten en aquest camí) de porno feminista. “Tant pel que fa als continguts, no violents, com a les condicions dels rodatges”, apunta.
I torna a centrar el debat en el tipus de porno. “Quan fem tallers en els quals participen pares i mares, els demanem: Què us preocupa: que mirin sexe o que mirin
porno violent?”. La moral (del sexe) o l’ètica (de la violència). I afegeix una altra pregunta que els fan, per motivar la reflexió interna: “Pagaríeu
una subscripció de porno ètic per al vostre fill o filla?”.
L’antiga revista porno
Això ens porta a pensar no només en com ha canviat el contingut del porno, sinó també a com accedien abans els adolescents al porno. “Ostres, hi havia aquella revista que ni se sap com l’aconseguies... O el
Canal Plus, que quan feien porno la pantalla es veia codificada”, recorda Iaco Subirats, professor de l’
IES Matadepera i director del curtmetratge “
Morfema”, sobre abusos sexuals a menors d’edat que s’ha emès en aquesta edició del Sex Education.
[caption id="attachment_527980" align="aligncenter" width="700"]
L'educadora sexual Bruna Serra / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Certament, cada lector pot mirar pel retrovisor sentimental de la seva adolescència per recordar quines són les primeres imatges eròtiques que recorda. Una revista als setanta? Un VHS llogat als vuitanta? L’ordinador de taula, als noranta? Però avui en dia, el porno es porta a la butxaca. Així que cal vincular-ho amb l’addicció als “smartphones”. “Amb nens, hi ha d’haver una regulació com a famílies, per pactar l’accés a la pantalla, com ara que la tauleta només es faci servir a un espai comunitari de la casa: el menjador, per exemple”, explica.
I és que, efectivament, l’exposició al porno té conseqüències fotudes. Flotats explica: “
El cervell de l’adolescent és mal·leable. Pot generar infelicitat i problemes d’autoestima. I també disfunció erèctil, perquè hi ha adolescents de 15 anys addictes a veure porno. I amb masturbació compulsiva. Així que quan tenen una relació sexual de veritat, no arriben a gaudir”.
Criminalitzar els joves
Tanmateix, el debat sobre el porno es va aguditzar a Catalunya arran de la sèrie “Generació Porno, de TV3. “Ha estat un debat massa alarmista”, diu Serra Puntí. “En primer lloc, no s’ha parlat del que fan els adults, que són els principals consumidors”, enraona la terrassenca. “En segon lloc, amb
el moralisme o el càstig no arribes enlloc, fas que tanquin fileres”.
Així que la seva aposta no és el “
prohibiciosme”, com ha fet el Regne Unit. “No és una solució. El que cal és un diàleg”.
[caption id="attachment_527981" align="aligncenter" width="700"]
Iaco Subirats, de l'IES Matadepera / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Precisament el que fa Iaco Subirats amb els alumnes de l’IES Matadepera. “Han de prendre la paraula, perquè habitualment els imposem el discurs. Nosaltres volem fer a l’inrevés: Què teniu a dir?”, explica. “Sempre criminalitzem els joves,
posant-los etiquetes. I al final, se la creuen”, remata.
El fantasma farà menys por, de ben segur, si seiem a taula a parlar-ne. O entrem al Cinema Catalunya a veure els curtmetratges del festival Sedx Education.
Pragmatisme: “El porno no és bo ni dolent. Jo en miro, sí”
La cua d’estudiants s’allarga pel carrer de Sant Pere avall, esperant per entrar al Cinema Catalunya a una de les matinals del Sex Education.
Allà en trobem alumnes del Programa de Formació i Inserció (PFI), que ressalten la naturalitat amb el que viuen l’univers porno. “A veure: ja sabem que no tot és real, que no per veure-ho en un vídeo després voldràs fotre-li una fuetada amb el cinturó a la teva parella, o estrangular-la”, arrenca
Coral Triguero Moya, de 18 anys, estudiant de PCI Vendes. “A veure, que cadascú fa amb la seva parella el que vol, però perquè ho parles i es posen els límits que vols”, afegeix.
[caption id="attachment_527982" align="aligncenter" width="700"]
Coral Triguero / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
I d’on prové aquest coneixement?
Nathan Delgado, de 16 anys i estudiant de Fusteria, explica: “Depèn dels pares. A mi, la meva mare sempre m’ajuda. En canvi, potser altres pares li donen el mòbil al nen i que s’apanyi, de forma que té accés a qualsevol cosa”.
Coral Triguero hi torna: “Abans que ho aprenguis a males, millor que els teus pares t’expliquin coses”. Però no sempre és així: “A molts pares els hi fa coseta parlar de temes com les infeccions sexuals, de drogues...”.
[caption id="attachment_527983" align="aligncenter" width="700"]
Lukas Méndez / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Amb 8 anys
“I a veure, el porno existeix. No sé, no és ni bo ni dolent. Jo en miro”, diu
Lukas Méndez, de 17 anys, estudiant de PCI Vendes. “Ara bé, sí que és cert que ara reben segons vídeos fins i tot amb 8 anys”, afegeix Méndez. La seva companya Triguero ho corrobora: “Jo amb 12 anys no estava interessada en el sexe o en el porno... I la meva cosina de 12 anys ja ha rebut vídeos!”.
De fet, Triguero creu que ara “tot va més de pressa”. I per les seves paraules sembla que ella, als seus 18 anys, ja hagi quedat “vella” en aquest debat. Perquè ja hi ha molt més joves que ella, que miren porno.
[caption id="attachment_527984" align="aligncenter" width="700"]
Nathan Delgado / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
