Declarada la fase d'emergència per sequera

Tots els municipis que s'abasten dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, entre ells, Terrassa, entren en fase d'emergència. El president Aragonès i el conseller Mascort han comparegut aquest dijous després de la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera i han explicat els detalls de la nova situació. En un context en el qual fa quaranta mesos que les pluges han estat molt reduïdes i en els que s'arrosseguen més de tres anys en què no plou com el país necessita, Aragonès ha assegurat que "s'està patint la pitjor sequera, on no s'havia afrontat mai una de tan llarga i de tanta intensitat". Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, una xifra a la qual Terrassa no arriba, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius. Aquest dijous 1 de febrer 202 municipis, una mica més de 6 milions de persones, entren en aquesta nova fase. És la primera vegada que els embassaments del Ter-Llobregat baixen dels 100 hectòmetres cúbics, el 16% que indica el pla especial de sequera. "L'aigua dels embassaments ha baixat per sota del 16% i aquest era el llindar que teníem previst perquè en el moment que se superés, declararíem l'emergència al sistema Ter-Llobregat", ha explicat Pere Aragonès. "El novembre passat es va declarar la fase de preemergència i el full de ruta a seguir és aprovat des de l'any 2020", ha explicat el conseller Mascort. "El rumb està marcat i no improvisarem decisions en funció de les circumstàncies que es van succeint", ha assenyalat. Abans que s'activés el pla especial de sequera, les dessaladores i l'aigua regenerada suposava poc més del 15% del total d'aigua que arriba a les nostres casa. "Avui suposa més del 55%", ha detallat Aragonès.

Mesures preses

"És la màxima prioritat fer front a la sequera i ho farem reforçant la producció d'aigua a través de les dessaladores i l'obtenció d'aigua a través de la regeneració, amb mesures a curt termini i inversions que tenen uns efectes que ens permeten ser més resilients davant de futures sequeres", ha detallat Aragonès. "En paral·lel i d'acord amb la planificació en matèria d'inversions i amb el Parlament, hem accelerat inversions, hem estat treballant amb ajuntaments per la modernització de les xarxes d'abastament d'aigua i hem multiplicat la capacitat d'obtenir aigua que no prové d'embassaments", ha afegit. "Tenim dissenyat un escenari on el país estarà produint 160 hectòmetres cúbics més d'aigua amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, amb la construcció avançada de la dessaladora del Foix, amb les ampliacions i millores de les estacions potabilitzadores del Besòs, Llobregat i del Ter i amb l'augment de la capacitat de regeneració d'aigua de les nostres estacions de tractament d'aigua", ha detallat per la seva banda Mascort. Des del Govern asseguren que també han intensificat la col·laboració i suport econòmic a administracions locals i ajuntaments modernitzant les xarxes i recuperant pous. També s'ha traslladat a la Comissió Europea la necessitat que des del punt de vista financer i legislatiu en l'àmbit europeu hi hagi la flexibilitat necessària perquè Catalunya pugui fer front a la situació. "Estem intentant que aquestes mesures afectin el mínim possible a la població i a les activitats econòmiques, com la protecció de l'arbrat per poder-los regar o la possibilitat de compensar l'aigua que es necessita per reomplir piscines on es fa esport federat o regar superfícies esportives amb aigua regenerada", ha explicat el conseller, tot afegint que s'han assegurat "que cap ajuntament compromès amb l'ús eficient de l'aigua quedarà sense el suport del govern i, per tant, ampliarem la partida econòmica de 50 a 120 milions per atendre el màxim de sol·licituds". El president Aragonès i el conseller Mascort han volgut agrair a la ciutadania, ajuntaments i àmbits tècnics i polítics del govern el seu esforç en l'estalvi i ús eficient de l'aigua. Des del Govern han destacat que el conjunt d'aquest esforç, juntament amb les inversions i l'activació de l'aigua provinent de dessaladores i de regeneració ha permès que la fase d'emergència del sistema Ter-Llobregat s'hagi retardat quinze mesos. Això no obstant, han assegurat que venen mesos intensos i tot plegat és el preludi de mesos vertiginosos que vindran si la manca de pluges continua persistint. "Volem transmetre la confiança que afrontem aquest repte amb el compromís de tothom", han assegurat. Aquest mateix divendres es publicarà la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.