Saps on són... aquestes campanes amb essència poètica?

L’Agustina i l’Anna no són pas un parell d’amigues ni dues companyes de feina, ni unes veïnes de tota la vida. L’Agustina i l’Anna són dues campanes que llueixen a la part més alta de la parròquia de Sant Valentí, al barri del Segle XX. Els noms de les habitants del campanar d’aquesta església no es van posar per sorteig, ni per casualitat. Corresponen a dues personalitats de la literatura catalana, amb una relació íntima amb aquest barri. Es tracta del poeta Agustí Bartra i l’escriptora Anna Murià. Aquesta parella es va conèixer a França, en el seu exili, fugint d’una Espanya negra i de futur molt incert per a les persones que no combregaven amb el nou règim. Allà van iniciar la seva relació sentimental i, més tard, van marxar cap al continent americà, establint-se a Mèxic. [caption id="attachment_532299" align="aligncenter" width="700"] / Nebridi Aróztegui[/caption] L’any 1970, Bartra i Murià van tornar a terres catalanes i es van acabar instal·lant a Terrassa, més en concret al carrer d’Avinyó, en el barri del Segle XX. Tots dos moririen aquí, on se’ls va reconèixer amb la Medalla de la Ciutat.

Ràpida i molt intensa

La integració de tots dos amb el barri va ser ràpida i molt intensa, fet pel qual, es va decidir batejar el campanar amb els seus noms. L’Agustina i l’Anna, les dues campanes de la parròquia de Sant Valentí es van presentar oficialment que el 20 de febrer de 1983 i, des de llavors, vigilen un entorn que els hi va fer de família des de la seva arribada a la ciutat. En els seus “Poemes del retorn”, de l’any 1971, Bartra va immortalitzar aquesta ubicació amb els versos: “Plaça del Segle Vint, només mig feta, on m’atura el crepuscle: temps i espai increats, cap pedra de memòria, sis forques de llum bòrnia, el munt d’escombraries, amb el gos mort al cim...”. Poesia de proximitat, podríem dir.