Alerten que apilar rocs posa en risc espècies protegides al parc
Des del parc natural recorden que les pedres són espais d’ombra, d'humitat i refugis d’invertebrats

- Defuncions a Terrassa: les cerimònies del diumenge 21 d’abril del 2024
ARA A PORTADA
Publicat el 12 d’abril de 2024 a les 21:57
Actualitzat el 12 d’abril de 2024 a les 21:58
Sota els rocs del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha un ecosistema d’éssers vius, algunes espècies protegides i en risc d’extinció, que veuen alterat el seu hàbitat amb la “moda” d’apilar pedres fent figures o filigranes, bé per divertiment, per creativitat o misticisme. Des del parc natural alerten de les conseqüències d’una pràctica que, tal com mostrava ahir Diari de Terrassa en un recull d’imatges del fotògraf i muntanyenc Narcís Serrat, sovinteja a l’entorn natural de Terrassa.
Dani Pons, tècnic biòleg del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, explica que les codines són espais amb fauna salvatge i flora protegides. Menciona com a exemple “el ‘xerrocassa montserratensis’, un caragol petit de menys d’un centímetre que viu sota les pedres. És una espècie salvatge protegida que s’ha estudiat biològicament i sabem que hi ha subgrups genèticament diferents entre si dins del parc”. Aquest cargol utilitza les pedres per aixoplugar-se de les insolacions, de la pluja i busca aliment, donat que en la humitat sota les pedres es formen líquens i molses”.
També hi ha una flor, l’Arenària del Montcau, que creix a les codines i que “sovint trepitgem de manera inconscient”. Fa temps que l’Arenària, bonica, fràgil i singular, és la imatge del parc natural de Sant Llorenç, que l’ha adoptat com a referent de marca.
Dani Pons recorda que gaudir de l’espai natural ha de ser una pràctica responsable que “ha de deixar el mínim rastre”. Les pedres “són essencials per a l’ecosistema”, donat que, allà on no hi ha vegetació o bé és escassa, retenen la humitat, aporten espais d’ombra, afavoreixen la germinació de llavors i l’arrelament de plantes, i fan de refugis d’invertebrats.
Agafar les pedres, canviar-les de lloc o fer construccions amb elles, “té un impacte del qual no som conscients. Fa dotze anys que es publiquen articles per generar consciència d’aquest problema i per recordar que les normes són clares. No es pot modificar ni malmetre el medi d’espècies protegides”. Ho recull el “Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció” i el decret que determina les espècies vulnerables i en perill d’extinció. La llei 42/2007 preveu sancions si es detecten accions que malmetin la fauna protegida tot i que, cal sorprendre els autors “in situ”.
Notícies recomenades
-
Terrassa Comencen els talls de trànsit al carrer d'Arquimedes
-
Terrassa FOTOS | El concurs de l'estiu: Tòquio, els Picos de Europa i Tànger
-
Terrassa La més gran de les beceroles
-
Terrassa CARRERS DE TERRASSA | De la nissaga del que va crear l’Aurora
-
Terrassa “A l’estiu, la ciutat no queda del tot buida”
-
Terrassa FOTOS | El concurs de l'estiu: La Ràpita, Seül i la República Dominicana