“Terraça”: una qüestió de patrimoni, pertinença i marca

Fa uns dies preguntàvem: hauríem de canviar el nom de la ciutat per Terraça? Una pregunta que va sorgir d’un plantejament de diferents usuaris de les xarxes socials que exposaven que aquest topònim seria el correcte a causa del seu origen medieval i a la tradició i evolució etimològica del nom. Molts ciutadans encuriosits van participar en el debat envers incoporar la ce trencada al topònim. Però, potser ens vam equivocar de pregunta, i ens hauríem de plantejar la següent: què pot arribar a significar Terraça per la nostra ciutat? El director de l’Arxiu Municipal, Joan Soler, ho té clar: “Terraça no es planteja com un substitutiu del topònim de la nostra ciutat, no està sobre la taula. El que sí que suposa és una reivindicació històrica que hem de recuperar del passat”. I és que ara ens queda molt lluny, però la ciutat es va denominar oficialment com a Terraça durant més de 600 anys. I ho sabem gràcies al patrimoni documental. Hi ha un document històric datat del 1.065, un text original signat pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, considerat un text oficial. Està escrit en llatí i apareix el nom de “Terraça”, en diferents ocasions, que deriva directament del català. “El nom apareix en diferents ocasions, i tenint en compte que en llatí existien altres denominacions per referir-se al territori, això clarament no és un error, era el nom oficial de la ciutat”. Aquest text marca un precedent, i és que es té constància d’aquest topònim fins a finals del segle XVII, quan la pronunciació entre la ce trencada i la doble essa s’iguala. En aquest moment, les dues formes conviuen fins que “Terrassa” s’imposa per sobre del nom antic. Soler exposa: “Terraça va ser el nom oficial durant un període de temps molt llarg i cal reivindicar-lo i donar-lo a conèixer”. El director de l’Arxiu veu una oportunitat en aquest topònim: “Jo crec que en Terraça podem veure pertinença, exclusivitat i una marca, igual que en el seu moment va passar amb Ègara, que avui dia encara molts comerços el tenen incorporat al seu nom”. Terraça, per tant, es planteja com un element complementari a la identitat de la ciutat, no com un substitutiu del topònim: “No existeix un debat per canviar el nom de la ciutat, però podríem imaginar que la ce trencada fos també un localitzador, pels terrassencs i per la gent de fora, que ningú s’estranyés de veure aquest nom en el futur en algun lloc”.

Una qüestió de patrimoni

“Terraça” és una qüestió de patrimoni, no és una curiositat que ha de quedar com una anècdota. De fet, pot tenir recorregut en el futur: “Volem crear un imaginari nou , una possibilitat d’identificar-nos com a comunitat i obrir la porta a recuperar amb orgull aquest topònim que va ser tan important en el passat durant sis segles. És una oportunitat, però el recorregut final de la idea el decideix la ciutadania”. Ara bé, Soler té clar que si parlem d’una qüestió lingüística i oficial, qui mana és l’institut d’Estudis Catalans, la màxima autoritat davant d’un suposat canvi de topònim. “Repeteixo, això no està ni tan sols considerat, tindria massa implicacions pragmàtiques”, comenta el director.

Correcta i acceptable

Amb la fi del franquisme i l’eliminació de “Tarrasa” dels mapes, la ce trencada no estava sobre la taula a l’hora de canviar el nom de la ciutat, perquè predominava la catalanització del topònim per sobre del debat. “Es va acceptar la doble essa. Tot i això, la ce trencada hauria sigut correcta i acceptable”, explica Joan Soler.