Terrassa

Agnès Petit respon a Illa: “La B-40 és perjudicial per la salut”

La salut col·lectiva com a eix central de campanya dels Comuns al Vallès Occidental

ARA A PORTADA

Lluna Fabregat

Publicat el 05 de maig de 2024 a les 09:10

“Ahir, va venir el senyor Illa aquí, a Terrassa, i aquesta visita ha deixat un titular al Diari de Terrassa que diu així: ‘Reformarem la sanitat i acabarem la B-40’. Doncs jo li volia dir al senyor Illa i a la gent del PSC de Terrassa i del Vallès que no, que la B-40 és perjudicial per la salut i que reformar la sanitat no és res més que un eufemisme que vol dir privatitzar. Més fum, més cotxes, més ciment i menys arbres i menys camps segur que no són bons per a la salut”. Amb aquestes paraules, Agnès Petit, responsable d'organització de Comuns iniciava l’acte central de campanya de Comuns Sumar a Terrassa, ha iniciat l'acte central de campanya de Comuns Sumar a Terrassa.

Salut col·lectiva

Durant l’acte, Laura Campos, Gemma Tarafa, Carme Borrell i el moderador Miquel Farrés han establert un col·loqui per parlar de la salut pública o, com diu Borrell, la salut col·lectiva. En aquest sentit, Borrell ha explicat: “La salut col·lectiva es preocupa de la salut de tota la població i prevé que la població no emmalalteixi. Això és salut”. També ha acusat “els governs dels últims anys” de no haver-la prioritzat: “La salut col·lectiva representa un 1,7% de la despesa en Salut a Catalunya. La nostra aposta és que aquest percentatge pugui augmentar al 2% o una mica més”. Durant la xerrada, s’ha parlat de les desigualtats en l’accés a la salut, la bretxa digital en l’accés de la sanitat, el model de gestió i la necessitat d’una” titularitat 100% pública” de la sanitat, entre d’altres. “El codi postal és més important que el codi genètic” ha especificat Borrell. És a dir, els eixos de desigualtat com el nivell socioeconòmic, el gènere o el país d’origen i, per tant, la zona on es viu, “marquen més que la nostra genètica”.

Un model sanitari hospitalocèntric

Per la seva banda, Laura Campos ha fet èmfasi en “el drama de les llistes d’espera”: “S’agreuja aquí, al Vallès Occidental. A Terrassa i a la seva àrea d’influència”. “Les llistes d’espera més altes de tot Catalunya són dels usuaris i usuàries de Mutua Terrassa” ha assegurat. Pel que fa a l’hospital, Campos ha carregat contra l’hospital pel que fa a la gestió dels recursos públics: “Tenen una gestió opaca sense control dels recursos públics ni en els professionals ni en els materials. És a dir, amb diners públics s’estan contractant metges i metgesses que en el seu horari laboral estan treballant per la privada quan els recursos són públics”. Un altre tema central de la campanya a Terrassa ha estat l’atenció primària, en la qual consideren que s’ha de focalitzar l’atenció i oferir uns serveis dignes com el d’urgències i el de pediatria. “Tenim un model sanitari hospitalocèntric. Inverteix moltíssims diners en els grans hospitals, com ha de ser. Però no a costa d’invertir-los a l’atenció primària. Per tant, li hem de donar un gir a aquest sistema”. Gemma Tarafa també ha destacat que cal reconstruir quatre premises: dobles cobertures, pressupostos, model i professionals.

La necessitat d'un model de titularitat pública

Finalment, David Cid, número 5 de la llista de candidatura al Parlament de Catalunya, ha recordat que cal reduir les desigualtats, tant pel que fa a qui presta el servei com en funció del lloc de feina i dels professionals. “Tenim un sistema que, cada vegada, està més al límit i recau més a l’esquena dels professionals sanitaris” ha lamentat. El míting polític ha finalitzat amb aquestes paraules de Cid: “Hem d’apostar per l’atenció primària, intentar avançar cap a aquest model 100% públic. Però això no serà d’un dia per l’altre. Hem de començar a caminar cap a aquí i no cap a enrere, que és el que hem fet en els darrers 10 anys i, evidentment, cuidar els nostres professionals sanitaris”. “El que realment importa és que la salut pública en aquest país sigui, d’una vegada per totes, la prioritat del govern de la Generalitat i estigueu segurs que els comuns ho farem possible” ha conclòs.