Durant la
Fira Modernista de
Terrassa “hi ha gent que es vesteix amb
rigor històric i gent que es vesteix que sembla que vagi de casament. Ara bé, és bonic que la gent es vesteixi com bonament pugui”. Així de clar ho té la
Yolanda Salvador, que fa tan sols una setmana que ha obert
L’armari de Madronita, una
botiga de roba d’època. Ara bé, per a qui busqui ser el més fidel possible, recorda que les
siluetes són importants, però també els
teixits, que en aquella època no es portaven transparències, que les senyores duien els
cabells recollits i que no es pintaven.
Amb 54 anys, la Yolanda ha decidit fer un gir. Fins ara havia treballat com a cap de producció d’empreses de moda, una feina de “molta responsabilitat” i de vegades “molt estressant”. El modernisme i la roba antiga és la seva passió i en més d’una ocasió havia fantasiejat amb la idea d’obrir una botiga especialitzada.
“La Mercè, la persona que gestionava abans aquest local, també feia indumentària modernista. Vaig parlar amb ella i va coincidir que s’havia jubilat. I una cosa va portar l’altra”, explica envoltada de
camises, faldilles, barrets, guants, ombrel·les i mantellines.
[caption id="attachment_542075" align="aligncenter" width="700"]
/ Nebridi Aróztegui[/caption]
Amb la seva tenda, la Yolanda vol omplir el buit que hi ha en botigues d’aquest tipus a la nostra ciutat i comarca. L’armari de Madronita agafa el relleu a El bagul de la moda, que regentava la Mercè Junyent en el mateix local del número 52 del carrer d’Antoninus Pius i que va tancar el passat mes d’octubre per jubilació. La Yolanda, però, no hi tindrà roba de segona mà i no farà arranjaments, només vendrà roba i accessoris de temàtica modernista i dels anys 20. També realitzarà periòdicament
tallers relacionats amb la moda modernista on els alumnes aprendran a fer-se un vestit, un barret, etc.
Té la intenció de combinar aquesta feina a la botiga amb la docència en instituts, cosa que ja ha fet abans i en què està en contacte amb molts
joves, un grup d’edat que considera que cal animar perquè es vesteixi també d’època perquè “quan passeges per la fira, la majoria de gent que veus vestida és de mitjana edat cap amunt”.
Peces originals, adaptades i dissenys propis
A l’armari de Madronita s’hi poden trobar
articles centenaris, “no molts perquè surten més cars, però sí per a aquella persona que tingui el capritx de tenir un cinturó amb una sivella original, una bossa o una ombrel·la de l’època”, exposa la Yolanda. També hi té
dissenys propis, elaborats a partir de llibres de moda i dels cursos del Museu Tèxtil als que ha assistit. I una part d’“
upcycling”, roba de segona mà que “tallant, afegint i cosint, la converteixes en una peça que pot quedar com a modernista o dels anys 20”. Així pot oferir diversos rangs de preus.
[caption id="attachment_542073" align="aligncenter" width="700"]
/ Nebridi Aróztegui[/caption]
La majoria d’indumentària que té és per a dona i d’entre la modernista, destaca la de
burgesa. “És la que m’agrada més fer. Tinc més feina, però és més enriquidor”, manifesta la Yolanda. De fet, és la que acostuma a agradar més. Durant la fira, “la ciutat es converteix en una ciutat de gran burgesia amb quatre treballadors, el món al revés. Però a la gent li agrada lluir i això és comprensible”, diu.
