“Ningú confiava en la meva idea, i al final he guanyat”

L'estudiant de l’ESEIAAT Laura Escursell ha guanyat el concurs “UPC Thinking Festivals” amb les seves propostes per afrontar els reptes logístics i inclusius als quals s’enfronten actualment els festivals musicals catalans. Tres festivals, el Primavera Sound, el Cruïlla i el Sónar, arriben a la UPC per plantejar als estudiants d’enginyeria els reptes que troben actualment. Com has viscut aquesta experiència? Honestament, em vaig assabentar de l’”UPC Thinking Festivals” per una professora. Sempre m’han encantat els festivals, i ella va creure que era una bona oportunitat. Amb la meva companya Paula Nagl vaig treballar la proposta presentada al Primavera Sound, que requeria una millora logística del transport dels artistes convidats. D’altra banda, el Sónar volia abordar el tema de la inclusió de les persones amb dèficit auditiu al festival. Els reptes són totalment diferents entre ells. Així és, són dues qüestions totalment diferents. En el cas del Sónar i el repte d’incloure les persones amb dèficit auditiu, que el vaig treballar sola, el que em venia al cap era pensar en com ho faria Beethoven, ell sentia la música sense escoltar. En aquest punt, vaig tenir la resposta molt clara: la clau està en les vibracions. I a més, en el cas d’aquest festival, que es caracteritza per la música electrònica, realment no és difícil portar endavant el projecte. Vaig plantejar un sistema que facilitaria viure l’experiència gràcies a sensors corporals, una espècie de pegats al cos, perquè ens entenguem, que reben les vibracions de la música via wifi i permeten que la persona senti les vibracions al cos i que pugui sentir i ballar la música. Pel que fa al Primavera Sound, a la meva companya Paula Nagl li encanta la logística. Vam passar dos dies pensant en com encarar la proposta. I vam tenir un avantatge: tinc un conegut que havia treballat al Primavera i ens va explicar com funcionava la logística del festival, una informació que ens va permetre valorar què calia millorar. Així va sorgir la idea de l’aplicació. El seu disseny contempla una optimització de recursos destinats a la mobilitat i una reducció de les emissions de CO2. Funciona a partir d’una connexió en temps real que indica el nombre de personal necessari, genera una interconnexió directa a través d’uns codis, recopila les dades dels artistes i de tot el que requereix el seu equip, i a més calcula el temps entre l’aeroport i l’hotel, i de l’hotel del festival. Fa una anàlisi molt exhaustiu. Comentaves que vas presentar més d’una idea? Sí, jo vaig presentar diverses idees pels tres festivals, va ser un procés llarg i que requeria pensar molt. I de fet és curiós, perquè vaig compartir-les amb el meu entorn per veure què opinaven, i ningú confiava en la meva idea del Sónar. Deien que era massa surrealista, que no seria viable. Després de saber el veredicte i parlant amb l’organització del festival, em comentaven que precisament això era el que ells volien, la línia que ells seguien. Quantes hores requereix un projecte com aquest? No sabria dir-te quantes hores exactament, però van ser moltes. Pensa que ens vam assabentar un dijous de l’existència del concurs i el dilluns s’acabava el termini d’entrega. Només pel Sónar, que vaig treballar sola, van ser dos dies. I pel Primavera dos més. I clar, s’ha de tenir en compte que només es veu la idea guanyadora, però tal com explicava, són més idees les que presentes. Et planteges que arribi el moment de desenvolupar el projecte? Doncs portar-la endavant i implantar-la als festivals no està plantejat, el concurs només contemplava la idea. Però si que estic en plena negociació amb el Sónar perquè m’agradaria portar endavant aquest projecte pel meu Treball de Fi de Màster. A veure com avança.