Les zones escolars de Terrassa, a revisió

El procés de revisió de la zonificació escolar de Terrassa afronta la segona fase, un tràmit determinant donat que intervindrà tota la comunitat educativa, l’administració i els grups municipals, i que ha de concloure amb una proposta de nova zonificació per la ciutat. El debat sobre el mapa escolar ha de posar al dia una partició territorial pensada fa quinze anys (2009) i que en aquest moment “no compleix amb els indicadors i els criteris que fixa el decret de preinscripció i matrícula”, han infomat els serveis municipals d’Educació en comissió informativa. El procés determinarà quin és l’abast de la revisió i quin el mapa escolar de consens, i ho farà d’acord amb uns reptes que ja estan clars i dels quals en destaquem cinc: Zones heterogènies El decret afirma que les zones escolars han de ser socioeconòmicament heterogènies per evitar dinàmiques de segregació escolar. A Terrassa, les quatre zones en què està dividida la ciutat no compleixen aquest principi, per la concentració en determinats barris (i escoles) de famílies amb rendes baixes, i per la presència desigual d’escoles públiques i concertades, aquestes concentrades al centre de la ciutat. Escolarització de proximitat Actualment, les zones escolars són tan grans -Terrassa està dividida en quatre grans àrees- que alguns alumnes es poden veure obligats a desplaçar-se lluny de casa si no hi ha plaça a l’escola de proximitat. En el procés de revisió de la zonificació, el servei d’Educació ha pres com a referència la distància d’1 quilòmetre màxim entre la llar i l’escola. Aquest procés pot generar algunes discrepàncies entre algunes famílies. Joan Salvador, regidor d’Educació, va explicar ahirper què. “Una família pot no entendre haver de desplaçar-se a una escola llunyana dins la seva zona, però si la reduïm, poden haver-hi famílies que no entenguin tenir menys oferta d’escoles entre les quals triar. Buscarem la proposta més justa, però no tenim la bola de vidre”, va dir ahir. Oferta, sobreoferta... En aquest moment l’oferta de places no està equilibrada a tota la ciutat amb la demanda de cada centre. Hi ha escoles amb sobreoferta i places vacants, i altres que presenten infraoferta, deixant famílies fora. Buscar l’equilibri és un altre dels objectius de la revisió de la zonificació escolar. La matrícula viva La mobilitat de la població és constant a Terrassa, on el flux d’arribada de persones procedents majoritàriament de l’àrea metropolitana, però també d’altres punts d’Espanya i de l’estranger, provoca una constant entrada d’alumnes nous a les aules. Els tècnics d’Educació treballen amb el padró com a referència per revisar la zonificació i incrementar o abaixar línies. En comissió van comentar ahir la dificultat de fer estimacions fiables sobre el flux de l’arribada de nous alumnes. La demografia Des de 2009 Terrassa ha augmentat en 14.000 habitants - érem 211.000 i ara som 225.000- i el flux d’entrada de nous alumnes a l’escola ha experimentat canvis. Fa 15 anys mancaven places a infantil. Avui, la demanda cau, tot i que atenuada per la gratuïtat de l’I2, i la pressió se situa als cursos dels estudis secundaris.  

Revertir encara més la segregació

El mapa escolar i el repartiment dels alumnes han estat les eines que ha treballat Terrassa per passar de liderar la llista de les ciutats amb segregació escolar, a només en cinc anys ocupar la posició 22 i ser el municipi que més ha revertit la situació. La baixada de ràtios - 20 alumnes a infantil, avançant fins a cobrir tota la primària-, les aliances educatives i la reserva de places per absorbir la matrícula viva també han ajudat a millorar la situació. Ara, la nova zonificació escolar ha de ser l’eina per definir un mapa escolar equilibrat, just i no segregador. Aquest juliol, la comissió que formularà la proposta farà cinc reunions abans de tancar un document. Aquest passarà pel plenari del Consell Escolar, posteriorment es votarà al ple, abans de l’aprovació per part dels Serveis Territorials d’Educació.