Les figures han agradat als assistents, els quals han valorat molt positivament ambdues diades. Pel que fa als gegants, l’egarenc Albert Sarabia pensa: “És bonic que s’hagi creat aquesta diada en homenatge a un antic president de la colla gegantera”. “La temàtica d’aquest any és diferent. Mai havia vist gegants amb forma de sol i lluna” afegeix Sarabia.
A Carmen Garcia, d’origen madrileny i resident a Terrassa, l’han impressionat els gegants de Sant Vicent dels Hortons: “M’agraden, sobretot l’home, perquè m’agrada el color, la indumentària i l’antorxa. No el coneixia i m’ha cridat l’atenció”.
Carmen Garcia ha vingut a la Diada Antoni Messeguer amb el seu marit i la seva néta i recalca que és important transmetre la cultura popular de generació en generació: “Tot el que és popular ens agrada perquè ho hem anat mamant des de petits i quan la meva filla porta a la neta a tots aquests llocs, m’encanta perquè ho transmetem de pares a fills”.
[caption id="attachment_545003" align="aligncenter" width="700"]
Gegants a la Plaça Vella / Lluís Clotet[/caption]
Per la seva banda, Juan José Bedoya, originari de Colòmbia i arribat de França fa escassos mesos, ha aprofitat la tarda per passejar pel centre de Terrassa i veure alguns dels actes culturals de la ciutat. Li ha agradat l’ambient i la música animada que envolten les festes. La seva primera impressió en veure les figures ha estat: “Que grans que són aquestes figures. Què faran amb això?”. Bedoya explica: “Primer, pensava que es tractava d’escultures o ninotets d’exposició, però no ha sigut així. Ha estat impressionant veure com ballaven i es movien tan a prop meu”.
Els carrers del centre no han estat els únics protagonistes del dia d’avui. I és que la Seu d’Ègara també ha protagonitzat una tarda al voltant de la cultura: la Diada del Patrimoni dels Minyons de Terrassa. En aquesta, han participat els amfitrions, els Castellers de Sant Cugat i la Conlloga Muixeranga de Castelló.
Juan José Bedoya també ha passat a veure els castells, però reconeix que, tot i que li agraden molt, pateix quan el castell tremola o quan puja la canalla. Per aquest motiu, explica: “Crec que m’agrada més la muixeranga. Com que no fan pisos tan alts, em fa menys por i estic menys preocupat perquè algú caiguin”.
